De Malmö a Copenhague; d’Ivy Adamou a Cascada

Europa va decidir que la cançó danesa va ser la millor de la gal·la de dissabte i va erigir Emmelie de Forest com la vencedora d’Eurovisió 2013. Era la favorita; no hi va haver sorpreses. Segurament Copenhague organitzarà el Festival de 2014. Ara, un any d’espera. Però… què se’n farà de l’Only teardrops al llarg dels propers 365 dies?. Ahir dimarts, la vencedora del Concurs era la cinquena més descarregada a l’iTunes; avui ha desaparegut del Top 10 i tampoc no apareix a les 2 principals llistes d’èxits radiofònics de casa nostra; els 45 de Flaix FM i Los 40 de la Cadena SER. Hi formarà part algun dia?. O un cop més les ràdios d’aquí tornaran a oblidar-se dels èxits eurovisius?.

En els darrers anys, a les nostres ràdios va triomfar la versió disco de la ja penúltima guanyadora danesa, el Fly on the wings of love dels Olsen Brothers. La versió la varen fer XTM i DJ Chuckie,  i Annia en va posar la veu. Més endavant, també va tenir una certa vida radiofònica el Dime de Beth. A Flaix Back es va escoltar el My number One d’Helena Paparizou i a Flaix FM, la versió que Nacho Chapado va fer del Sense tu de l’andorrana Jenny. L’any passat van entrar a la llista de Flaix FM l’Euphoria de Loreen i el La la love de la xipriota Ivy Adamou, que van estar sonant fins a poques setmanes de la gran cita de Malmö. El DJ de Flaix FM Marsal Ventura va perllongar l’èxit de la jove Adamou amb un nou tema que continua viu; Time to love, que aquesta setmana és el número 12 de la llista de Flaix. I enguany, ja abans de l’èxode d’artistes, periodistes i fans cap a Suècia, el Glorius de Cascada començava a sonar a les radiofórmules de Flaix FM i de Máxima FM. A Flaix, per exemple, el tema ocupa el lloc 26 a dia d’avui.

Sense tu, Jenny (versió Nacho Chapado) Youtube

Mia Sebastià i Meri Picart tenen opinions contraposades sobre quin és el camí d’accés de les cançons eurovisives a les llistes d’èxits ràdiofònics. Sebastià ha fet radiofórmula a Flaix Back, M80 i Los 40. Meri Picart repassa de dimarts a divendres la llista d’èxits a la Ràdio Nacional d’Andorra, on hi té un programa propi, el Fonofòbia. Com es fan les llistes d’èxits?. Sebastià explica que “bona part de la música que sona en les cadenes la indiquen les cases discogràfiques, que estableixen acords de col·laboració amb els mitjans. Així, la majoria de les vegades s’acostuma a potenciar molt més les cançons de les discogràfiques que paguen més, de manera que són aquestes les que després aconsegueixen els primers llocs del rànking“.

Ivy Adamou va arrasar a Flaix FM amb el seu La la love

Meri Picart comenta que “les llistes funcionen amb els vots dels oients. Però la gent vota entre el que li ofereixes, que evidentment són els temes que et proposen les discogràfiques i aquells als quals els fan més promoció. És un bucle; com més promoció, més vots dels oients; però no hi ha una imposició per part de les discogràfiques. Funciona de manera lògica; la gent acostuma a votar allò que escolta més i per moltes vies; les ràdios, les músiques que surten a la televisió, les dels espots publicitaris, les campanyes de les xarxes socials, al Youtube…“.

Aleshores, per quina raó les cadenes de ràdio acostumen a passar per alt les cançons del Festival, a casa nostra?. Per a Meri Picart és una simple qüestió de com està de prestigiat el Concurs, aquí: “La marca Eurovisió té una fama immerescuda i els prejudicis s’acumulen eternament. Però ull!, no és el mateix cas a tot Europa!. Els números 1 de les radiofórmules escandinaves o centreeuropees acostumen a venir del Festival“. I és que, segons Picart, les coses funcionen de manera diferent segons el país de què es tracti; “per exemple, la delegació d’Universal Music a Suècia és probable que disposi d’una dotació econòmica brutal per promocionar artistes, encara que provinguin d’Eurovisió, cosa que no passarà a països on la visió del Festival sigui més aviat dolenta o poc relacionada amb les idees de ‘qualitat musical’ o de modernitat. La part positiva és que aquests segells discogràfics tenen una direcció mundial que és conscient que no ha de tractar igual en tots els països un mateix producte eurovisiu. Són empresaris i coneixedors del negoci; saben què funciona i què no. I el més important; saben on funciona i on no!

Mia Sebastià no creu que les discogràfiques hagin penjat l’etiqueta de desprestigi a tot tema que participi al Festival. “Actualment això no passa. Les discogràfiques el que volen realment és tenir més cartera d’artistes i Eurovisió els serveix per ampliar-la. En l’edició de 2012, van ser moltes les cançons que van sonar després del Festival arreu d’Europa“. És per això que, segons ell, en el futur les ràdios poden acabar sent més sensibles a cançons que hagin pres part al Festival. De tota manera, explica Sebastià, que uns temes s’escoltin a la ràdio i d’altres no, “depèn de la discogràfica que hi ha al darrere de cada cançó“.


El Glorious de Cascada ja sonava a la ràdio abans del Festival

Que l’any passat, per exemple, s’hagués escoltat, i molt, a Loreen i a Ivy Adamou, pot fer pensar que les coses estan començant a canviar?. Meri Picart ho té molt clar: “No està canviant res. De tota manera, sempre hem consumit temes d’Eurovisió però crec que ningú no n’és conscient. En publicitat, al carrer, a la ràdio… El tema guanyador acostuma a tenir 2, 3 mesos de glòria a la ràdio després del Festival. Però costarà molt; moltíssim arribar als nivells d’acceptació que té el Festival al nord d’Europa. Jo personalment crec que això no canviarà mai; la idea negativa que aquí es té d’Eurovisió està massa estesa“.

Sebastià és més optimista. “El que realment està passant és que ja no arriben tants artistes britànics o americans com era habitual. De mica en mica, la barrera s’amplia; molts grans artistes de països musicalment poc coneguts s’exploten al màxim i fan servir Eurovisió per projectar la seva carrera“. En aquest sentit, recorda els casos de Loreen i Ivy Adamou, que “han sabut trobar un forat en el panorama musical europeu actual” arran d’Eurovisió. Des del seu punt de vista, també seria positiu que TVE “s’agafés amb més ganes la seva representació i que es veiés que prendre-hi part és una cosa digna, cosa que actualment no passa, ja que extisteixen moltes crítiques i se’n fa befa“, del Festival.

Però desprestigiat a nivell popular o no, per a Meri Picart el Festival té una vessant molt positiva, per als professionals de la música: “És com les desfilades de moda d’alta costura; un gran aparador de tendències musicals. Eurovisió ens porta a l’extrem el hard rock de Lordi o el folk de Rybak…. Ara escoltem gòtics, indies o els folks de Mumford and Sons, que són els més ‘in’ i genials i exhaureixen totes les entrades… ¿I ningú no s’ha adonat que això de tocar el violí o el banjo ja ho fan a Eurovisió des de fa temps?. El Festival és un gran aparador de tendències musicals i de posades en escena sense límits, i els professionals discogràfics ho saben. Els que no ho aprofitin o no ho reconeguin, ni s’estimen la música ni duran la darrera tendència de la passarel·la musical de la temporada“, assegura.



Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »