Víctor Vilca: “Espanya quedarà del quinzè en avall”

Les apostes no compten amb Espanya per guanyar el Festival d’Eurovisió; el rànking, de moment, l’encapçala Dinamarca, seguida d’Ucraïna, Noruega i Rússia. El tema Contigo hasta el final de El Sueño de Morfeo amb prou penes supera el 30è lloc en el conjunt de les cases d’apostes. A Betfred, per exemple, es pagarien 300 euros per cadascun que s’aposti per Espanya si Raquel del Rosario i companyia aconseguissin la victòria dissabte vinent a Malmö.
No només les apostes deixen els representants de RTVE lluny del pòdium. A l’Eurobloc hem volgut comentar les possibilitats d’El Sueño de Morfeo al Festival amb Víctor Vilca; músic, baix-baríton al Cor de Cambra del Palau de la Música i expert en Eurovisió. Vilca, afincat a Barcelona, és actualment a Malmö, on ja ha vist el primer assaig de la banda espanyola. Considera que dissabte, Contigo hasta el final quedarà “del quinzè lloc en avall, segur” perquè és un tema que “passa totalment desapercebut; com el d’Armènia“.
Víctor Vilca al Press Center de Malmö

Al 2010, a Oslo, va pronosticar que els països de l’Est votarien la cançó espanyola, perquè Algo pequeñito tenia una melodia que agradaria, en aquella part del Continent. No va fallar; dels 68 punts aconseguits per Daniel Diges, 50 van arribar del bloc oriental. Enguany, quan se li pregunta qui pot votar més per Espanya, Vilca no n’està del tot segur; “El Sueño de Morfeo fa un tipus de pop molt marca de la casa; molt espanyol, que no s’exporta a Europa. Per tant, per a mi és una incògnita saber quins països es poden sentir més afins a la seva cançó. Hi ha altres productes espanyols que sí s’exporten, com el pop llatí que van dur David Civera i Ramon; però aquest pop tan espanyol encara no sabem com pot funcionar, al Festival“. Ni tan sols a Irlanda, pel toc celta?, li demanem… Vilca és contundent, en aquest aspecte: Contigo hasta el final comença amb un ritme celta que fa pensar qui l’escolta que el tema serà d’aquest estil, però després, el sabor cèltic es perd!.

Quant a l’estructura de la cançó, el músic assegura que el tema espanyol és “curiós perquè no té pont; té una cosa similar, un mig tempo que funciona com a pont… A més, en el pont acostumen a aparèixer elements que ja hem pogut escoltar al començament de les cançons, però a Contigo hasta el final això no passa!“. El que pensa que li dóna “una mica de gràcia” és la successió de ritmes que tan agrada als compositors del tema, els intregrants del Sueño de Morfeo; però això, alhora, per a Víctor Vilca farà que els espectadors “no puguin ubicar la cançó enlloc“; celta?, balada?, pop?, rock?… “Al Festival tenen èxit els temes que estan ben construïts i definits”. I per comparar posa l’exemple de l’Algo pequeñito, que “era bastant més coherent; fet amb un aire molt més definit des del començament fins al final de la peça“.
I hi ha plagi del tema The Sun will rise, de Kelly Clarkson?. Per a Víctor Vilca, no!. De tota manera, assegura que sí és cert que hi ha “coincidència” entre els 2 temes en el joc de tempos i les bases instrumentals. “No és plagi però els autors de Contigo hasta el final o havien escoltat abans el tema de Kelly Clarkson o és molta casualitat que acabessin composant un tema que sigui tan similar” al de la cantant texana.
Tot i que encara falta per veure els directes i la realització que farà la televisió sueca de cada interpretació, per a Víctor Vilca les principals favorites d’aquest any són, tal i com reflecteixen les apostes, Dinamarca, Ucraïna, Noruega, Rússia i, també, Azerbaijan. Sobre el Hold me de l’azerí Farid Mamadov, el músic assegura que es tracta d’un tema “bo; de manual, però no té pas la màgia, el duende que sí tenen Itàlia, Dinamarca i Noruega“.
San Marino i Alemanya “són els típics temes que agraden als fans però no quedaran pas ben classificades“. El tema Birds d’Holanda és “dels millors que hi ha aquest any. Sorprèn perquè és un rara avis a Eurovisió, però a mi m’agrada molt“. El tema de Bonnie Tyler “no té res d’especial; està ben fet i el canta una artista molt bona, però no té aquella cosa màgica que fa que el públic el recordi al final de totes les interpretacions“. Sobre Malta, destaca que “és l’únic país que ha optat per dur una cançó de bon rotllo; em sona a anunci de cereals!“. 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »