Crítica de la República Txeca; Marta Jandová & Václav Noid Bárta; ‘Hope never dies’

Marta Jandová és força coneguda a la República Txeca i a Alemanya. En aquest darrer país, a on es va traslladar a viure l’any 1993, va formar part de la banda Die Happy, amb qui va fer més de 1000 concerts i amb qui va enregistrar 8 albums; el primer d’ells, al 2000. Ella i la seva germana varen enregistrar al 2011 l’himne oficial de la selecció alemanya de futbol femení amb motiu del Mundial. Václav Noid Bárta és compositor, arreglista i òbviament, cantant. Toca el piano, la flauta, el clarinet, la guitarra i el baix. Ha col·laborat amb nombrosos artistes del seu país. Darrerament, ha participat en alguns musicals com a compositor però també com a cantant. Ha publicat un album com a solista on fa covers de diversos èxits.

TXE fora

Marta i Václav representen la República Txeca a Viena (Fotos: Monika Navrátilová)

TXE flag

REPÚBLICA TXECA

Marta Jandová & Václav Noid Bárta; ‘Hope never dies

Autors; Música: Václav Noid Bárta; Lletra: Tereza Soralová

Rafah

RAFAEL ARTESERO, compositor (Andorra 2005 i 2006; Espanya 2011 i Bèlgica 2014)

Sempre em va fer gràcia que a aquest país se’l denomini sempre amb el mot ‘República’ al davant. No es diu pas a Eurovisió ‘República Francesa’, o ‘República Italiana’ o ‘República de San Marino’. No és més fàcil ‘Txèquia’? Bé; a part d’aquest comentari, la cançó és una balada agradable que té un començament actual però quan hi entra la noia, el tema torna uns anyets cap enrere. Les harmonies estan molt ben pensades i passen d’unis en vuitenes diferents a harmonitzar molt naturalment, com amb lubricant; vaja, que passen d’una a una altra molt bé. Les seves veus, totalment oposades, lliguen molt bé. La lletra és preciosa; té un missatge treballat i dramàtic, amb passatges i amb conceptes poc vistos. Si fan un bon directe amb una bona posada en escena i no posen cares o fan gestos que tirin cap enrere, segurament quedaran bé.

Nuno

NUNO VALÉRIO, compositor

Aquesta cançó és un duo entre 2 veus molt diferents: l’agressivitat i la força del cantant masculí en un gran contrast amb una excel·lent cantant amb molta empenta. La cançó no té res d’especial, és una balada comú i del més normal possible. No sé per què però és de les meves preferides. Em transmet alguna cosa que no aconsegueixo explicar amb paraules i em fa pensar que Eurovisió és això; emocions que la música ens transmet en tota la diversitat que té Europa!

swedenflag

MARK WALTON COOK, periodista especialitzat en arts & entertainment (Regne Unit)

La República Txeca és present al Concurs per primer cop des de 2009, quan varen aconseguir un ‘nul points‘ a la seva semifinal. Aquest és un dels diversos duos noi-noia d’enguany, i encara més important, una més de moltes balades intenses. És mal humorada; un estil recurrent per a moltes cançons, amb uns cors una mica sufocants. Ella és tot cabell llarg i roba dramàtica; ell, tot barba i múscul. Van ser molt populars a la London Preview Party d’enguany. La República Txeca mai no ha aconseguit arribar a la final. Bé, tal com ells canten, ‘Hope never dies‘…

Bel

BEL MARBÀ, eurofan

Tornem a sentir la República Txeca després d’un temps d’absència, i ens porten una balada rock que no té res d’especialment dolent: llàstima que tampoc no destaqui per res sublim. Tota la cançó desprèn una certa negror (diria que d’una manera voluntària), que fins i tot s’estén a la lletra. Una cosa sí que li podem reconèixer, i és que han creat un tema que ens transporta al món de les bandes sonores: potser no és calcada a cap de concreta, però sí que ens en recorda moltes, potser perquè el compositor n’és especialista? Es deixa sentir, però no quedarà en la memòria.

Sandra

SANDRA MORANT, professora de música

Peça musicalment harmoniosa i agradable. Encara que aquest tipus de duet està molt explotat, continua funcionant. La imatge dels solistes sembla una mica agressiva i l’estilisme que presenten és horrorós. A més, la capacitat vocal del duet no és gens brillant. Tinc la sensació que aquesta peça pot dur-nos sorpreses… i encara no sé de quin tipus poden ser. La clau raurà en la interpretació.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »