Morey, representant espanyol en un any amb forta empremta catalana

La tria de Jaime Morey per part de RTVE per representar Espanya al Festival de 1972 es va fer pública el 21 de gener d’aquell mateix any. Augusto Algueró tenia preparades 4 cançons per a l’ocasió: ‘Ven conmigo‘, ‘Tu cariño‘, ‘Camp‘ i ‘Amanece‘. Si bé inicialment s’havia especulat que el tema amb què Morey viatjaria a Edimburg seria ‘Ven conmigo‘ (fins i tot La Vanguardia de l’època en va donar la notícia), a la fi, l’Ens públic va informar que la cançó triada era ‘Amanecer‘. L’elecció es va fer a les acaballes del mes de febrer, és a dir, un mes abans de què se celebrés el Festival.

amanece

Morey no figurava entre els favorits per guanyar el Concurs, per això Belter, la seva discogràfica, es va fregar les mans amb la possibilitat que l’artista alacantí aprofités la seva estada a Edimburg a causa del Festival per casar-se amb la seva promesa. Fins i tot s’havia contactat amb un capellà espanyol perquè oficiés la cerimònia. Una excusa com qualsevol altra perquè la premsa internacional parlés de Jaime Morey i la seva candidatura guanyés més opcions d’aconseguir la victòria. Tota una operació de màrqueting que, malgrat tot, no va acabar sortint bé: Morey va decidir casar-se amb María Mollejo (una antiga fan a qui havia conegut 5 anys enrere quan ella li havia demanat un autògraf) després del Festival. La boda es va fer a primers del mes d’abril a Alcobendas. Malgrat això, Belter no es va poder queixar: un dia abans del Festival va signar contractes per a l’edició d'”Amanecer” als mercats de Suïssa, França, Bèlgica, Portugal, Alemanya, Brasil, Venezuela, Argentina i Brasil. En tots els casos, amb Morey interpretant el tema en espanyol. L’artista s’havia mostrat disposat a cantar versions de l'”Amanecer” en diferents idiomes, però les discogràfiques d’aquells països només la volien comercialitzar en la seva versió original.

https://www.youtube.com/watch?v=gQhFbPhyhfI

Des d’un bon començament, els grans favorits per a la victòria varen ser els britànics The New Seekers, que amb el seu tema ‘Beg, steal or borrow‘ varen acabar en la segona posició del show, a tan sols 14 punts de la guanyadora, Vicky Leandros. L’artista d’origen grec, que aquell any va participar a Eurovisió representant Luxemburg, també formava part del trio de favorits, d’aquella edició, que completaven el duo Peter McLane i Anne-Marie Godart, de Mònaco. Ells, però, varen acabar en la setzena posició del Festival, amb 65 punts. Ja abans que se celebrés el Concurs, Mònaco i Luxemburg havien donat a entendre que renunciarien a organitzar el Festival de 1973 per no disposar d’un lloc adequat on fer-lo. De fet, el show de 1972 ja es feia a Edimburg perquè el petit Principat mediterrani havia renunciat a organitzar-lo aquell mateix any, després que hagués aconseguit la victòria l’any anterior, amb ‘Un banc, un arbre, une rue‘ de Séverine. Luxemburg, però, sí que va acabar organitzant el Festival de 1973, al Teatre Municipal de la seva capital.

Vicky_and_press eurov.tv

Roda de premsa de Vicky Leandros després de guanyar (Foto: eurovision.tv)

Abans de viatjar cap a Escòcia, Morey havia promocionat la seva candidatura actuant a les televisions de Portugal i de Iugoslàvia. L’artista va partir cap a Edimburg la tarda del dia 21! És a dir, tan sols 4 dies abans del Festival! Amb ell viatjaven Augusto Algueró, compositor del tema i director de l’orquestra durant la seva actuació a l’Usher Hall d’Edimburg. També l’acompanyaven Luís Ángel de la Viuda, director de TVE; Julio Rico, que comentaria en directe el Concert per a la televisió pública estatal; l’actriu Emma Cohen i el periodista Luís María Ansón, membres del jurat espanyol, i fins i tot un metge, el doctor Navarro, que hauria de prendre cura de Morey si se li presentaven problemes a la gola abans de l’actuació.

usher_hall esctoday

L’Usher Hall d’Edimburg (Foto: Esctoday)

 

La delegació espanyola va oferir una festa per a la resta de televisions participants; un total de 18 aquella nit del 25 de març de 1972. El Festival va ser retransmès també a Txecoslovàquia, Hungria, Rumania, Polònia, Bulgària, Marroc, Tunis, Israel i Brasil; una audiència potencial de… 400 milions de telespectadors! (l’any anterior havia estat de 800 milions, ja que el Festival s’havia retransmès també a l’URSS i als Estats Units!) En total, 5 càmeres dins l’Usher Hall més una de petita per caçar anècdotes, i 4 més al Gran Saló del Castell d’Edimburg, on varen tenir els membres de tots els jurats nacionals absolutament aïllats del que es pogués dir de cada candidatura al carrer o a la premsa, perquè no els influís en absolut a l’hora d’emetre el seu veredicte.

L’edició del Festival d’Eurovisió de 1972 va tenir una profunda empremta catalana. Tret de l’intèrpret, Jaime Morey, que havia nascut a Alacant, i del periodista madrileny Luís María Ansón, la resta de la delegació espanyola l’integraven catalans. La cançó ‘Amanece‘ havia estat composada pel barceloní Augusto Algueró que, a més, la nit del 25 de març d’aquell any va ser l’encarregat de dirigir l’orquestra durant l’actuació de Morey. La lletra del tema l’havia escrita un altre barceloní; Ramon Arcusa, membre del Duo Dinámico, autors del mític ‘La, la, la‘. Morey, que va saltar a l’escenari amb un trajo blau clar i corbatí violeta, va estar acompanyat de 4 catalans més; les Hermanas Ros i dos dels components del quartet Furia, que li varen fer els corus en un raconet de l’escenari de l’Usher Hall. Fins i tot, Belter, la discogràfica, era una empresa catalana. Morey va fer una enèrgica interpretació d'”Amanecer“, ballant al final de la seva actuació, moment en què deixa el micro en l’aire per canviar-lo de mà i arriba a descordar-se el botó de l’americana.

article.wn.com

Morey durant l’actuació al Festival (Foto:article.wn.com)

Jaime Morey havia començat prenent part en diferents concursos radiofònics a València i a Alacant. Va guanyar-ne alguns, com ‘La voz de la fama‘, de Radio Valencia. Poc després va aconseguir contracte a la discoteca Pasapoga de Madrid, on feia covers de Charles Aznavour. Un compositor, Manuel Alejandro, es va fixar en ell i a partir d’aleshores i de la seva mà, Morey va passar a participar en diferents festivals musicals, com ara el de Benidorm, pas previ al seu desembarcament al d’Eurovisió. Alejandro va ser l’autor del ‘Yo soy aquel‘, amb què Raphael va concursar a Eurovisió, a més d’escriure temes per als principals artistes espanyols de l’època, com ara Nino Bravo, Julio Iglesias o Rocío Jurado. L’estela de Jaime Morey es va apagar tot just estrenada la Democràcia, quan no se li va perdonar que cantés l’himne d’Alianza Popular, partit creat per Fraga, amb qui li unia una estreta amistat. A partir d’aquell moment, Jaime Morey va emigrar a Mèxic, on va participar en algunes fotonovel·les i va enregistrar un parell de discos més. La seva filla Sandra va fer una petita incursió en el món de la música i també va presentar el programa musical de TVE ‘Música sí’. Jaime Morey es va retirar oficialment al 1987, posant punt final a una llarga carrera com a cantant però també com a representant d’alguns artistes.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »