Anàlisi de l’ESC15: França; Lisa Angell

Ja es coneixen 17 de les 40 cançons que participaran el proper mes de maig en la 60ª edició del Festival d’Eurovisió, que es celebrarà a Viena (Àustria). L’Eurobloc ha constituït un jurat que valorarà cadascuna de les candidates a rellevar Conchita Wurst en el palmarès del Concurs. Un jurat composat per 5 persones que analitzaran els temes i els artistes del Festival d’enguany. Es tracta de Niki Francesca, component del grup Anonymous, que va representar Andorra a Helsinki el 2007; Meri Picart, periodista musical que va retransmetre el Festival per a Andorra TV quan el país dels Pirineus hi prenia part; Nuno Valério, compositor portuguès que ja ha tingut dues de les seves peces a la gran final del Festival da Canção; Jesús Acebedo, compositor i pianista barceloní amb 3 àlbums al mercat, i Desirée van de Velde, eurofan holandesa que segueix de ben a prop tan el Festival com les diferents preseleccions nacionals. El Jurat s’estrena avui amb la seva primera crítica….
Lisa Angell







FRANÇA
Lisa Angell

N’oubliez pas
Autor: Robert Goldman

Escolta la cançó a Youtube
La televisió pública francesa va triar internament Lisa Angell el passat mes de gener per viatjar a Viena. El seu nom real és Lisa Vetrano i té 46 anys. El proper mes d’abril té previst el llançament del seu tercer àlbum, després de Les Divines (2011) i Des mots… (2013). N’oubliez pas ha estat composada pel francès Robert Goldman, autor també de Je n’ai que mon âme, tema amb què Natasha Saint-Pier va participar al Festival de 2001. Goldman també ha escrit per a Céline Dion, Patricia Kaas, Sofia Mestari i Patrick Fiori, entre d’altres.

N’oubliez pas és un cant de pau, inspirat en el centenari de la Primera Guerra Mundial. El seu missatge, però, cobra molta actualitat després del recent atemptat contra la publicació satírica francesa Charlie Hedbo: “Quand ils sont arrivés, cachés derrière leurs armes, ils étaient des miliers, ils riaient de nos larmes” (“Quan varen arrivar, amagats darrere les seves armes, eren milers; reien de les nostre llàgrimes”) Et je fais le serment, quand séchera le sang, de reconstruire ma ville bien plus belle qu’avant. Mais n’oubliez pas” (“Prometo que quan s’assequi la sang reconstruiré la meva ciutat encara més maca que abans. Però no oblideu pas!”)
 

NIKI FRANCESCA, cantant (Andorra 2007)

Producció bona, com és d’esperar: bon balanç, mix, arranjament, so… Lisa Angell té bona veu; una veu que transmet. La cançó creix però m’espero un canvi que mai no arriba; la trobo bastant monòtona, la veritat. És una cançó que m’ha transmès esperança, angoixa, tristesa, soledat… A nivell del missatge, no puc opinar i m’agradaria escoltar-la més vegades, però trobo que el primer cop serà el que farà decidir si el telespectador la vota o no. N’oubliez pas no aporta res de nou i això per a mi és clau. Quant a la posada en escena: a veure com surt!… Espero que no sigui el típic…!

MERI PICART, periodista musical


França presenta una veu interessant, la de Lisa Angell, una cantant mitjanament coneguda que ja ha editat tres àlbums al mercat tot i que han passat de manera més aviat discreta per les listes d’èxits. Tot i això, trobo que és una opció segura i en la línia habitual de les propostes de França: elegància, minimalisme i sobrietat. Una balada ben estructurada, ben interpretada amb un registre interessant però amb una manca de força important. O té una posada en escena espectacular o definitivament N’oubliez pas no serà ‘la balada’, i és que no oblidem que al Festival només hi ha lloc per a una!.

NUNO VALÉRIO, compositor 

Per fi! França torna als temes que millor sap composar i que són la seva marca Chanson Française! És un retorn a la França de Natasha Saint-Pier o de Sandrine François. N’oubliez pas és una cançó maca que, tot i això, resulta no ser tan potent com caldria esperar d’ells. No és una cançó guanyadora!. Lisa Angell té una gran responsabilitat en un Concurs on l’exigència d’imatge és molt gran…

(Foto: Irantzu Pallarès)

JESÚS ACEBEDO, compositor i pianista

Podem definir N’oubliez pás com una cançó que barreja dos gèneres musicals: d’una banda la Chanson Française de cantautor amb temàtica social i política, i de l’altra, una balada al més pur estil Céline Dion. Un tema molt ben construït i ple de savoir faire, però tan ‘de manual’… que resulta totalment previsible. Els seus ingredients, però, són un valor segur:
1.- el reconegut compositor i productor Robert Goldman, germà de Jean-Jacques Goldman, compositor de Céline Dion;
2.- la cantant, Lisa Angell; una veu parisenca veterana i de qualitat;
3.- una durada de 3 minuts exactes;
4.- uns bons arranjaments i unes harmonies ben desenvolupades;
5.- una instrumentació elegant i sàviament triada: la cançó comença amb un arpegiat de guitarra i veu, al més pur estil de la Chanson Française, que anirà creixent amb un piano, violoncel, violins… i també una bateria per donar força al tema;
6.- una lletra amb missatge, solemne i plena d’esperança que evoca la Primera Guerra Mundial, i en el fons, totes les guerres; i
7.- un ben marcat ritme 4/4

DESIRÉE VAN DE VELDE, eurofan

La cançó de França podria ser una de les més infravalorades fins al moment. És una balada gran que recorda la participació francesa de 2002 (Il faut du temps, interpretada per Sandrine François), però no crec que això sigui dolent; França a més no ha tornat a estar al Top 5 des d’aleshores. Lisa Angell té una veu gran i poderosa, tot i que encara ens falta veure’n un directe i moltes cançons per conèixer per poder parlar de les seves possibilitats a Viena. La lletra de la cançó és preciosa i després dels esdeveniments de París i a la resta d’Europa, el tema pren un significat encara més gran.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »