Seixanta anys del primer Festival!

Walther Andreas Schwarz

Walther Andreas Schwarz

Coreografies prohibides en un Festival on tan sols es permetien solistes. Set països d’entrada, amb un parell de temes de país per fer més bulto. Mai no es va saber qui va quedar segon ni quants punts va rebre la guanyadora. Aleshores, votava un jurat; un parell de membres per país. El duo de Luxemburg no va arribar a temps i el seu vot el varen delegar en el de Suïssa. Ah! I aleshores, un jurat podia votar pel seu propi país! El Teatro Kursaal de Lugano acollia ara fa 60 anys el primer Festival d’Eurovisió de la història. Un Festival més radiofònic que no pas un concurs de televisió, ja que en aquella època hi havia molt pocs aparells en tot Europa. Tot i així, 3 càmeres el varen enregistrar. Unes inundacions que afectaren Lugano i la seu de la televisió local, on es desava la còpia de tot el show, varen fer desaparèixer les imatges d’aquella primera edició. Només es conserva l’actuació de Lys Assia tot just després de guanyar, perquè prèviament havien estat usades per editar un reportatge sobre la història del Concurs. Lohengrin Filipello va ser el presentador de la gala.

Dany Dauberson, representant belga

Dany Dauberson, representant francesa

Lys Assia no és l’únic testimoni d’aquella edició! Hi ha 4 artistes més que podrien explicar força coses, d’aquella primera cita. Es tracta de la italiana Tonina Torrielli, que actualment té 82 anys; l’austríac Freddie Quinn, de 84; i la francesa Mathé Altéry, de 88. Entre els primers concursants d’Eurovisió també hi havia l’holandesa Corry Brokken, que guanyaria al 1957 i que avui té 83 anys. Brokken va acabar la seva carrera com a jurista, i fins i tot va aconseguir plaça de jutge suplent. El belga Fud Leclerc va ser també el pianista de Juliette Greco, mentre que l’alemany Walter Andreas Schwarz, el més veterà de tots els artistes d’aquella edició (tenia aleshores 43 anys), va cultivar també la literatura, escrivint textos per a ràdionovel·les. També va fer de traductor. La luxemburguesa Michèle Arnaud va retirar-se fent de productora de documentals sobre art. Colpidora va ser la mort de la francesa Dany Dauberson, que al 1967 va patir un greu accident de trànsit del qual mai no es va recuperar, psicològicament, i que va suposar la fi de la seva carrera artística. L’acompanyava l’actriu Nicole Berger, que era qui conduïa. Es varen estimbar contra un arbre. Greument ferida, Berger va morir al cap de pocs dies a l’hospital. Dauberson va escandalitzar la societat de Lyon d’aquella època per la seva relació sentimental amb l’actriu Carmen Torrès; per això, acabà emigrant a París, on acabà sent l’estrella del cabaret de la cantant Suzy Solidor, icona de l’alliberament homosexual del moment.

Lys Assia va rebre un disc d'or pel 'Réfrain'

Lys Assia va rebre un disc d’or pel ‘Réfrain’

El ‘Refrain’ de Suïssa va acabar comportant un disc d’or a Lys Assia, que en aquella època publicava els seus èxits amb la discogràfica Decca. Molt abans de guanyar el Festival, l’artista ja era tota una estrella arreu, fins i tot a casa nostra, on era una habitual del circuït nocturn, actuant en locals de luxe, com ara l’Hotel Ritz de Barcelona o el restaurant El Cortijo, que va existir en l’indret on avui hi ha els estudis de Catalunya Ràdio. Lys Assia va tenir casa a la capital catalana, a S’Agaró, Mallorca i Madrid, i els més prestigiosos modistes de Barcelona i París dissenyaven peces exclusivament per a ella. El vestit blau que va lluir aquell 24 de maig de 1956 a Lugano el va donar a una altra cantant; en una recent entrevista a El Periódico de Catalunya, la primera guanyadora del Festival va explicar que tenia el costum d’ajudar les artistes joves que no tenien massa diners per bastir un bon fons d’armari. A més, ella, sempre estrenava vestit en tots i cadascun dels seus concerts.

Imatge del vell Teatro Kursaal

Imatge del vell Teatro Kursaal

El Teatro Kursaal de Lugano ja és història. El local es trobava dins l’antic edifici del casino d’aquesta ciutat suïssa, just davant el llac del mateix nom. El va dissenyar l’arquitecte Achille Sfondrini al 1897. L’edifici es va projectar com a sala de jocs, sala per representar varietés de tota mena, un restaurant i un cafè. Lugano era aleshores la tercera plaça financera de Suïssa i un pol molt important d’atracció turística. L’edifici va ser enderrocat a causa del seu greu deteriorament; al 2001 se li va esfondrar una cúpula. En el seu lloc, avui dia, s’erigeix un imponent edifici de vidre i formigó.

2 Comments

  1. The picture of Lohengrin is NOT Lohengrin, but the german singer Walther Andreas Schwarz

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »