Adéu, Peret!

Pere Pubill Calaf, Peret (Imatge: Mallorca Confidencial)
Pere Pubill Calaf, Peret, ens va deixar ahir víctima d’un càncer fulminant. Tot just ara fa un mes, ell mateix explicava als seus fans que l’hi havien detectat un tumor, que aparentment no era massa greu i que esperava retornar en breu als escenaris. La seva capella ardent ha estat exposada durant tot el dia d’avui a l’Ajuntament de Barcelona. Demà serà enterrat a la seva ciutat natal, Mataró. Peret va representar Espanya a Eurovisió al 1974; la mítica edició que va guanyar Abba amb Waterloo i que es va celebrar a Brighton (Regne Unit). Quan va participar al Concurs, Peret tenia 39 anys. TVE li havia demanat una selecció de temes. L’artista els en va enviar 3. El 14 de febrer s’assabentava per la televisió que a Prado del Rey l’havien escollit a ell. Segons va explicar a la premsa, el Canta y sé feliz era la cançó que més li agradava de les 3 que havia triat per enviar a la tele. Al començament, el tema s’havia titulat No sirve de ná, una de les frases més repetides de la seva lletra. Fins al 4 de març no es va poder fer pública la cançó; just un mes abans de viatjar a Brighton.
L’artista havia debutat dalt dels escenaris al 1962. Tant ell com el seu mànager van pensar que, fent rumbes, la seva carrera artítica duraria ben poc. Però mai no arribava el moment d’adonar-se que s’havien equivopcat a l’hora de fer el pronòstic. Abans d’Eurovisió, Peret va arrasar amb temes que es van fer molt populars, com ara Belén, Belén, Borriquito como tú o Una lágrima cayó en la arena. Poc abans del Concurs, va guanyar el premi al Millor Intèrpret Radiofònic de 1973, guardó que atorgava anualment l’Associació de Cronistes d’Espectacles de Parla Espanyola de Nova York. La seva fama com a rei de la rumba es consolidava dia a dia.
 
Peret durant la seva actuació a Brighton (Foto La Voz Libre)
L’elecció de Peret per representar Espanya al Festival no va agradar a tothom; els més europeistes es dugueren les mans al cap en considerar que la candidatura malmetia tot el que l’Espanya franquista estava fent  per apropar-se a Europa. Els defensors de Peret i del seu tema, però, van aplaudir l’aposta de TVE perquè hi veien una manera d’unir-se a la gran família europea sense haver de renunciar a les arrels i la idiosincràcia pròpia. El debat va arribar fins i tot al diari Pueblo, un dels més influents de l’època i cau d’una generació de periodistes que posteriorment van renovar la praxi professional durant la Transició. Peret va ser interpel·lat per la Premsa en més d’una ocasió sobre aquest tema, veient-se obligat a justificar la pertinència de competir en un concurs europeu amb una rumba. Ell explicava que aquell gènere era perfectament exportable, que fins i tot ell havia actuat als shows més importants de la televisió britànica del moment; el de Tom Jones i al Sunday Night at the London Palladium de l’ITV. Per a La Vanguardia, però, el Canta y sé feliz era una de les 3 favorites a la victòria final junt al Long live love d’Olivia Newton Jonh i del I see a star dels holandesos Mouth & MacNeal. L’enviat especial del diari a Brighton, Alberto Mallafré, assegurava que als músics de l’orquestra, el tema d’Espanya era el que més els agradava interpretar.
 
Peret va viatjar a Anglaterra el 3 d’abril; avió fins a Londres i des d’allà, en tren cap a Brighton. L’acompanyaven les seves cosines, La Chelo i La Peyoya, que li feien de coristes, i els seus palmeros; entre ells, en Tony Valentí Carbonell, que també, casualitats de la vida, va morir de càncer uns dies abans que Peret; el passat 3 d’agost. Era el Palmero de les Ulleres, tal com se’l coneixia a l’època. Amb ells, la delegació la completaven fins a 25 persones més de TVE. Al 1974, el Festival va haver de reforçar les mesures de seguretat per evitar sabotatges i atemptats. Europa vivia immersa en la crisi del petroli iniciada l’any anterior, després que els principals productors àrabs decidissin incrementar el preu del barril, provocant un daltabaix econòmic a Occident i una important crisi financera internacional. Tres dies abans del Festival, TVE va dedicar a Peret un programa especial en prime time nocturn.
 
Portada del single del ‘Canta y sé feliz’
Peret va actuar en tercer lloc, just després de la britànica Olivia Newton John.Rafael Ibarbia, un dels noms propis de la història d’Espanya al Festival, dirigia l’orquestra. Les patilles de Peret i el micròfon enganxat burdament a la seva corbata seran per sempre més icones de tota una època. En aquella edició, al Festival hi van participar 17 països; debutava Grècia i França es retirava excepcionalment en senyal de dol per la mort del president de la República, George Pompidou, 4 dies abans del certamen. Peret va acabar desè amb 10 punts; atorgats per Mònac (3), Portugal (2), Noruega (2), Luxemburg (1), Holanda (1) i Alemanya (1). Molt lluny dels Abba, que van ser els més votats (24 punts). Peret no va ocultar mai que els suecs van ser els justos vencedors d’aquella edició amb un tema que va ser escollit pels espectadors com el millor de tots els que han competit mai a Eurovisió fins al 2005.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »