Fernando Amador: “La meva cançó reflecteix com em fan sentir diverses coses del meu dia a dia”

Fernando Amador competeix a l’Eurocasting amb ‘Atemporal‘, un tema composat per ell mateix. El teatre i el Festival d’Eurovisió són les passions d’aquest tarragoní de 19 anys, que estudia Enginyeria Aeroespacial.

Eurobloc.- Com i quan sorgeix la idea de participar a l’Eurocasting?

Fernando Amador.- Des de que el perfil d’Eurovisió de RTVE a Twitter va anunciar, el 26 d’octubre, que convocaven l’Eurocasting vaig voler participar-hi. Fa uns anys, potser al 2013 o 2014, em vaig prometre que quan hi hagués un procés públic de selecció per a Eurovisió m’hi presentaria ja que, a banda de ser un gran aficionat al Festival, també m’agrada molt la música i la interpretació; faig teatre amateur i professional. Així, la idea de poder ser sobre l’escenari d’Eurovisió o fins i tot arribar a tenir el micròfon de vidre a les meves mans em tornava boig, per no parlar de l’increïble que seria viure tota l’experiència eurovisiva.

Eb.- Com neix la teva cançó?; la lletra està basada en una experiência personal?

FA.- ‘Atemporal‘, la meva proposta, va nèixer la mateixa tarda que van anunciar l’Eurocasting. Estava fent un descans després de fer deures i al mirar per la finestra de la meva habitació, a la residència on visc a Terrassa durant la setmana, em va semblar com si el temps no avancés. Tot era calma, cap soroll… es respirava serenitat. Ja començava a pondre’s el sol… em vaig sentir inspirat i vaig començar a escriure. En un parell d’hores vaig tenir la lletra i una idea de la melodia de la cançó i vaig acabar enregistrant una nota de veu al telèfon. Va ser molt emocionant.

La cançó és força personal i reflecteix com em fan sentir diverses coses del meu dia a dia: des d’una persona molt especial fins els sentiments i les sensacions que em desperten les meves aficions, passant també pels meus estudis.

Eb.- Quins són els teus referents musicals?

FA.- La veritat és que sempre he escoltat música molt variada i d’estils força diferents, tot i que aquests darrers anys la música d’Eurovisió i el Melodifestivalen suec s’han guanyat un bon lloc a les meves llistes de reproducció. Com a artistes més referents jo destacaria la Ruth Lorenzo (a qui, a més de com a artista admiro com a persona) i el Måns Zelmerlöw, per la part d’Eurovisió i, de l’escena pop, Justin Timberlake i Maroon 5, tot i que ara per ara qui em criden més l’atenció són les Fifth Harmony!

foto-2-2Eb.- Des de quan et vé l’afició per la música? T’agradaria dedicar-t’hi?

FA.- Jo diria que des de ben petit he tingut afició per la música, tot i que potser no vaig ser-ne gaire conscient. Vaig tocar el violí durant 5 anys i després vaig aprendre una mica de piano. També vaig participar a la coral del meu col·legi. Tot això a Primària. Més endavant, a 3r d’ESO, vaig començar teatre i no he parat de fer-ne des de llavors, i en aquells temps, al 2012, és quan vaig esdevenir també un eurofan, ja que realment vaig notar un canvi en la forma de viure el Festival.

La veritat és que m’agradaria continuar tenint la música de ben aprop. Potser no per arribar a dedicar-m’hi com a professió: treure discos, gires… Però bé per la via de la interpretació, en musicals per exemple, o per la via d’Eurovisió, presentant-me a nous Eurocastings, intentant potser amb el temps anar com a corista o participant d’alguna forma en alguna candidatura eurovisiva; faré tot el posible per poder continuar gaudint de la música.

Eb.- Ara, aleshores, ets un incondicional d’Eurovisió…

FA.- Com ja he comentat, sóc molt eurofan, i a aquestes alçades ja no em perdo res de res! Bé, les meves cançons preferides, personalment i sense entrar en el lloc que van quedar o coses semblants, doncs… en tinc un bon grapat, però jo diria que la meva preferida és ‘Only teardrops‘ d’Emmelie de Forest. Altres candidatures que tenen un lloc espeial al meu cor eurofan són ‘Hero‘ de Charlotte Perrelli, ‘I’m alive‘ d’Elhaida Dani, ‘Start a fire‘, ‘Drip drop‘ i ‘Always‘ d’Azerbaidjan 2014, 2010 i 2009 respectivament; ‘Quédate conmigo‘, ‘Dime‘, ‘Dancing in the rain‘, ‘Europe’s living a celebration‘, ‘Eres tú‘, ‘Say yay!‘, ‘Amanecer‘… Moltes candidatures espanyoles, la veritat; aquests tres últims anys m’han agradat molt, de debó!. D’aquest any, tot i que m’han agradat moltes, la que més ha estat l'”Icebreaker” d’Agnete, tot i que malauradament no aconseguís arribar a la gran Final.

Eb.- Com t’imagines la posada en escena de la teva cançó?

FA.- La posada en escena de la meva cançó ‘Atemporal‘ me la imagino amb molt de joc amb les càmeres i plans, sobretot propers, amb una producció sòbria, però ben elaborada, de qualitat, que busqui transmetre les sensacions que estigui experimentant mentre interpreto la meva cançó. Penso que transmetre les emocions és el més important d’Eurovisió. Els gràfics potser serien el repte més complicat, ja que em costa imaginar-me’ls… Sóc una persona força creativa però em sembla que el grafisme eurovisiu seria la meva debilitat, m’esforçaria de valent per trobar un bon equip. Per que fa a la part més musical, tot i que caldria treballar força en la meva tècnica vocal (en la meva defensa he de dir que realment canto millor que en la maqueta que he presentat i que vaig disposar de poc temps i recursos per enregistrar-la… I per descomptat, no hi ha gens d’autotune!), tinc claríssim que portaria alguns coristes, però sense el costum espanyol (exceptuant 2014 i 2015) de ser cinc o sis persones en total. Això sí, en l’actuació davant de càmeres, en aquest cas, considero que no apareixerien els coristes, per la naturalesa de la cançó.

 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »