Rússia, San Marino i Bèlgica, protagonistes de la primera semifinal

Els guanyadors de la nit celebrant-ho al final de la gala
L’esbroncada general a la classificació de Rússia, la sorpresa per l’entrada (per fi!) de San Marino a la gran final i l’eliminació de Bèlgica han estar les grans protagonistes de la primera semifinal eurovisiva. Quan s’ha anunciat el nom de Rússia, previsible al cent per cent, el públic ha premiat les Tolmachevy amb una sonora pitada general. Han pecat justes per pecadores; l’esbroncada que anava dirigida a Putin i la seva política expansionista a l’Europa de l’Est l’han acabat recollint les guanyadores de l’Eurojúnior 2006. En l’altra cara de la moneda, Valentina Monetta. Ha fet bona la dita ‘a la tercera….’. Ningú no apostava res per la seva classificació; quan s’ha obert el seu sobre, molts començaven a repassar notes perquè els comptes començaven a no quadrar. Els aficionats d’aquella petita república s’abraçaven per tot arreu amb l’alegria dibuixada en les seves cares. Ni ells s’ho podien creure! Ralph Siegel, míster Eurovisió (molt envellit, per cert), autor del tema Maybe, ha tornat a colar-se a la final. A la fi, ha estat Bèlgica qui ha quedat fora de la gran cita de dissabte, tot i les bones perspectives que, segons les cases d’apostes, hi havia per al tàndem Axel Hirsoux-Rafael Artesero. Més d’un havia seguit l’assaig del belga aquesta tarda al B&W Hallerne amb llàgrimes als ulls.
 
La gran majoria dels altres classificats han estat previsibles: Hungria, Ucraïna, Suècia, Armènia i Azerbaijan. Montenegro, juntament amb San Marino, per fi ha trencat el malefici i podrà competir fins al final per la victòria eurovisiva. Islàndia i Holanda han estat les altres triomfadores de la nit, deixant amb un pam de nassos Estònia, Letònia i Portugal. Quan només quedava el sobre dels islandesos per obrir, la cara d’alguns dels Pöllaponk era tot un poema, mentre a l’altra banda de la Green Room, Axel Hirsoux ajuntava les mans en senyal de prec…. Suzy ha quedat fora de concurs, però avui ha aconseguit posar dempeus tot l’arena i, sense cap mena de dubte, és una de les grans triomfadores de les nits festivaleres de Copenhaguen a l’Euroclub. Una mena de La, la, love en versió portuguesa.
 
Els Pöllaponk ja donaven per feta la seva eliminació
Caldrà analitzar a fons els resultats emesos avui; saber què han votat els jurats a Belgica i a Estònia. Axel Hirsoux, per exemple, ha donant una lliçó d’interpretació; d’allo que tants cops havíem escoltat als professors d’Operación Triunfo: ho has de viure, has de sentir el missatge de la cançó… Des d’aquest punt de vista, Hirsoux ha interpretat infinitamet millor que no pas Dilara Kazimova. També caldrà veure què hauran votat els experts a Tanja: cantar durant 3 minuts sense deixar de ballar i que no es noti en la veu implica un dur treball de respiració, de modulació de la veu i, en definitiva, de professionalitat. La cantant estònia, però, ha suspès.
 
Valentina Monetta ha actuat davant una petxina de tela, simulant ser una Venus
La primera semifinal ha posat en evidència una cosa: s’han acabat ja els temps de les posades en escena estravagants; de les serres mecàniques tallant ferralla i de senyores estenent roba enmig de l’escenari. Els assistents que munten els sets que necessita cada país per actuar ja no tenen tanta feina com abans. Aquest any, de moment, poqueta cosa; dos pianos (San Marino i Hungria); un balancí d’on sorgeix un sol ixent (Rússia), un trapezi (Azerbaijan), una roda per a hámsters tamany persona (Ucraïna), un parell de tambors (Portugal), una petxina de tela (Sant Marino) i un parell de tarimes (novament San Marino i Albània).
 
Demà dimecres, primers assajos generals de la segona semifinal. Ruth Lorenzo, per la seva banda, es prendrà el dia amb calma; una visita turística fora de Copenhaguen, una altra visita al mític Tívoli i, a les 20.00h, recepció oficial a la seu de l’ambaixada espanyola.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »