Alfons Santos: “Eurovisió ha de prendre nota de tot el que se li ha anat de les mans enguany!”

Segona entrevista a una de les persones més autoritzades en això d’Eurovisió. Alfons Santos és un dels creadors del ‘Pasión Eurovisión‘; un podcast d’anàlisi del Festival fet a Barcelona que, un cop més, tornarà a informar in situ del show, aquest cop des de Kiev. Santos ho té clar: el seu 12 és per a Portugal!
Eurobloc.- En general, com valora el nivell musical d’enguany, a Kiev?
Alfons Santos.- Estem en un any realment complexe, personalment hi ha més cançons que m’agraden que anys anteriors, però el conjunt de les 42/43 cançons és potser una mica més fluix. Des del meu punt de vista, totalment subjectiu, tindrem un festival correcte.
Aquest any destaquen especialment l’excés de balades i en contrast la gran proliferació de música electrònica de diferent tipus, d’altra banda hi ha molt poc folk però el poc que hi ha o les seves variants son realment molt interessants. Trobo a faltar especialment la música dels Balcans, que ha desaparegut per complert si exceptuem l’arriscada aposta de Hongria.
PORTUGALEb.- Quines són les seves favorites?
AS.- El meu 12 és per a Portugal; aquí s’ajunten la pròpia cançó, una balada que t’enganxa des del primer segon quan comença, i que acompanya magnificament la veu de Salvador Sobral. Un gran intimisme que esperem sàpiga transmetre a Kiev i no eclipsi la seva imatge. Estaria molt bé que Portugal entri per primera vegada al Top 5 del Festival. El meu 10 és per a Itàlia. Què es pot dir a aquestes alçades de la gran favorita d’enguany? Una cançó divertida, rodona, amb ritme, ben construïda… Un intèrpret que li sap donar aquest punt frívol a la cançó. Només cal veure si desprès de l’èxit previ al Festival ho fa realitat a Kiev i si els països del Nord i l’Est d’Europa també veuen els valors d’aquesta cançó.
El meu 8 és per a Bielorrúsia: cançó alegre, optimista, divertida, amb un interessant toc folk. Crec que és la primera vegada que m’agrada una cançó d’aquest país. I el meu 7 seria per a Hongria: des de la primera escolta em va captivar aquesta cançó, abans fins i tot de guanyar la preselecció d’Hongria. Una cançó tant diferent amb les arrels de la musica zíngara i una fantàstica interpretació. Portuguès, italià, bielorús, hongarès… curiós, o no, que en les quatre primeres posicions no tingui cap cançó en angles, però és que m’agrada l’autenticitat en les cançons i què millor per ser autèntic que cantar en el teu idioma matern!
FINLANDPortugal i Itàlia son les meves dues favorites; a més, m’agradaria que guanyessin! Qualsevol dels dos països s’ho mereix per història i per aportacions al Festival, tot i que en aquest cas la victòria hauria de ser per a Itàlia uns quants anys seguits! És clar que això ho dic des d’un esperit mediterrani, d’una llengua, cultura i música tan propera com la nostra i la d’Itàlia, i és probable que nòrdics, anglosaxons o eslaus no pensin el mateix.
A banda d’aquestes tres hi ha un grupet de cançons que també m’entusiasmen, aquest any: la negrísima cançó de Finlàndia, amb una lletra espectacular (què curiós, en aquest Festival, quan tot ve a ser el mateix!), la cançó de França, malgrat que casi se la carreguen amb els arranjaments… que podríem dir empitjoraments! I la cançó de Bèlgica, un gran exponent de modernitat electrònica. Tot seguit queden propostes com les d’Azerbaidjan o Macedònia.
GEÒRGIAEb.- I quines són les cançons que menys li agraden?
AS.- En la part baixa, per a mi, hi ha tres cançons destacades: la de Geòrgia, per a mi, és la que menys em diu del Festival. Entenc que la cantant ho fa molt bé però la cançó no hi ha per on agafar-la i només porta a un in crescendo de crits per part de la cantant. I li segueixen els dos països grecòfons, Grècia i Xipre: gens originals, passades de moda, escoltades milions de vegades al Festival, anodines; no aporten res. On queda la música grega? Amb elles, cançons con les de Lituània, Eslovènia, Croàcia o Albània tampoc no m’agraden gaire
Eb.- Què li sembla la cançó d’Espanya? Realment creu que quedarà tan malament com semblen indicar les apostes?
AS.- La preselecció d’Espanya va ser un despropòsit des d’un principi. Cap de les sis cançons finalistes podria a aspirar a un bon lloc al Festival; totes, probablement, per sota del lloc 20. De les sis, jo preferia la de Manel Navarro. Per a mi. de les pitjors eren la de Mirela, la de Paula Rojo i la de Jefferson; enmig, la de Leklein i la de Maika. En Manel, a banda d’una cançó fluixa, té el problema de la seva falta d’expressivitat; li falten moltes ‘tables’ i no sé si podrà fer front a tantes dificultats; per això espero un lloc força dolent. Ara, m’agradaria que donés la sorpresa amb la seva actuació i callés aquesta bogeria d’alguns eurofans en contra seu! Quasi no ho recordo des de Chikilicuatre! i aquesta vegada, fins i tot pitjor! A veure si fa com ell i obté una de les millors posicions dels darrers anys (Chikilicuatre és el tercer millor resultat dels últims 10 i fins i tot 12 anys per a TVE)
IECMAIGEb.- Finalment; veient com estan anant les coses amb l’organització enguany, creu que Ucraïna serà capaç d’organitzar un bon Festival?
AS.- En tinc molts dubtes, i sort que l’equip tècnic és importat! Per tant, al final es veurà un bon Festival, però l’UER haurà de prendre bona nota de tot el que se li ha anat de les mans en l’organització d’aquest Festival enguany. No es poden repetir situacions con la d’Ucraïna i Rússia mai més! Si algun país organitzador té conflictes polítics amb qualsevol altre membre, no hauria de poder ser organitzador. Reconec que en aquest cas la culpa se la reparteixen els dos països; un per buscar l’excusa per no anar-hi  i l’altre per caure en aquest parany.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »