7+3 i Bèlgica en la corda fluixa

d589622c90650dc002713d5fe74f76d8La primera semi ja és aquí. Després dels assajos d’aquests dies (tan sols queda el d’aquest migdia), ha quedat perfectament perfilada una graella amb set països que, si no fan una actuació terrible o hi ha una gran sorpresa, tenen pràcticament assegurat el tiquet per a la gran Final de dissabte: Armènia, Azerbaidjan, Suècia, Moldàvia, Xipre, Austràlia i Portugal. Azerbaidjan probablement competeix amb la posada en escena más moderna i visualment atractiva de Kiev’17. La lletra del tema ‘Skeletons‘ és colpidora; descriu un amor irracional, on Dihaj s’ofereix totalment al seu estimat, “have my skeletons! Have my lungs, have my millions…“. De fet, ja abans de cantar, l’artista ja ens presenta el trauma d’aquest amor; la veiem asseguda al fons del set de grafitis convulsionant! El minotaure ho remata: recordem-ho; el personatge mitològic devorava joves per alimentar-se…. L’armènia Artsvik també s’ha presentat a Kiev amb una altra proposta radicalment del segle XXI; tant pel que fa al tema com per la posada en escena; visualment molt atractiva. Tot i que se l’ha acusat de copiar lleugerament el belga Loïc Nottet, el xipriota Hovig també forma part d’aquest club d’artistes que han aterrat a Ucraïna amb propostes que reflecteixen clarament el vent que bufa en la modernitat musical; nous sons, fusions, arranjaments innovadors i, òbviament, escenificacions que integren dansa contemporània, teatre i fins i tot, composició fotogràfica de la imatge.

86fcc48ab107f64836d43d822f415b44Moldàvia, amb SunStroke Project, és festa pura i dura. Festa, bon rotllo, alegria, marxa… Se’ls ha acusat també a ells de competir amb un tema similar al que varen dur al 2010 quan debutaren al Festival. Amb una coreografia aparentment senzilla, però molt visual i efectiva, de ben segur lluitaran dissabte per la victòria. Suècia, ja ho sabem, no falla mai. I ahir, especialment al segon assaig, va aparèixer fins i tot com a possible guanyadora. Robin Bengtsson ha guanyat taules amb el pas dels dies i dels assajos. Actuació sòlida, creïble; amb un posat canalla que es recolza, també, en una posada en escena molt espectacular i un tema que no passa desapercebut, encara que sigui el primer de la gala! L’australià Isaiah Firebrace tampoc fallarà les expectatives. Probablement, Austràlia obtindrà a Kiev la pitjor classificació d’aquests tres anys de presència al Festival… però és que superar un tercer i un segon lloc també és molt, molt! difícil! Finalment, Salvador Sobral també té una plaça assegurada per a la gran Final de dissabte. Cançó antiga? Sí! Però la interpretació de l’artista és única! Única. L’intèrpret viu i sent la cançó; el seu missatge. I segurament serà dels artistes que més recordaran els espectadors que no són seguidors del Festival quan s’hagin interpretat els 18 temes que lluiten pels tiquets de dissabte. Qui el titlli de friki, amb perdó… però no en té ni idea! Per tant, set! Set segurs!

b4e580f767900a161ebb5ecf4e867028En falten tres… Comencem pels descartats… Montenegro… Slavko Kalezic es quedarà a la semi. No volem ni imaginar-nos la reacció del públic espanyol quan s’afagi la cua i comenci a agitar-la escenari amunt, escenari avall… L’eslovè Omar Naber també té molts números que marxar cap a casa després d’avui… Cançó dels anys 90 i proposta escènica que no té pràcticament ni un sol ganxo… L’albanesa Lindita, tres quarts del mateix. Potser un pèl millor la txeca Martina Bárta i la representant de Geòrgia, Tako Gachechiladze. La primera, per competir amb una cançó bonica, però és que avui dia, a Eurovisió, ja no és suficient un tema maco… Almenys, la seva posada en escena és lluïda. La de Geòrgia destaca per la seva veu, però almenys al Press Center, la seva proposta més aviat deixa fred que calent… La polonesa Kasia Mos tampoc no aconsegueix commoure gaire, tot i el seu bon ofici vocal.

c353ab794944eff246f3a5d887e72dd4Svala també està en la corda fluixa, tot i competir amb un altre dels temes que, per la seva factura, pot considerar-se d’aquells made in XXI Century. I el seu concepte visual també és interessant. Letònia ho trenca tot, especialment per l’escenificació que en fan els Triana Park, i podria ser una de les tres darreres beneficiades de la gala, junt a la grega Demy que, tot i això, no es pot ocultar, ha estat una de les decepcions d’enguany, perquè els fans esperaven molt més d’una artista de la seva talla. No pas per la seva professionalitat, sinó perquè el tema és d’allò que en castellà diuen “más de lo mismo“. Finlàndia també té un peu a la gran final. Posada en escena d’aquelles que hem vist altres cops al show però tema que agrada, i molt, entre la Premsa acreditada. Finalment, Blanche…. La gran decepció d’enguany. Abans d’arribar a Kiev, tercera en les apostes. Avui, perduda en l’anonimat. Posada en escena estàtica i vestit llarg que no casa en absolut amb la cançó. Ja ho va dir Manel Navarro en l’entrevista que va concedir fa uns dies a l’Eurobloc. En la nostra redacció, se’ns varen posar els ulls com a taronges, quan va declarar que Blanche fallava en directe… però un cop aquí, li hem de donar la raó…. Bèlgica ho té realment difícil, i si cau de la semi, no serà una sorpresa.

 

 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »