Dia 1; intimismes, potència i vistositat es donen cita a l’Altice Arena

De l’intimisme de Sennek i Ieva Zasimauskaite a la potència d’Equinox; del refinament d’Elina Nechayeva a l’explosió de so, color i moviment de Netta Barzilai i Mikolas Josef. La primera jornada d’assajos, ahir a l’Altice Arena de Lisboa, va deixar clar que la primera semifinal d’Eurovisió 2018 arrencarà forta i no decebrà ningú. Aisel, representant d’Azerbaidjan, va ser l’encarregada de trencar el gel. Més enllà del vestuari escollit, que podria no ser el que lluirà d’aquí a vuit dies en l’hora de la veritat, l’artista va escenificar una actuació en què tan ella com els seus quatre ballarins canten al damunt d’unes estructures blanques que fan pendent cap amunt. La idea aporta dramatisme i dóna la sensació que Aisel canta en un penyasegat de roques. Espectacle visual, també, el de l’estònia Elina Nechayeva. Ja ho havíem vist en la Pre del seu país; va ser a punt de no sortir-se’n, però a la fi, varen aconseguir els 65.000€ que costava tot el muntatge de la faldilla-pantalla. Però no per haver estat vist abans deixa de ser vistós i de fer molt d’efecte. Netta Barzilai tampoc no va decebre. Marxa, llum i color van ser els seus grans al·liats. La gran favorita de 2018 va cantar acompanyada del seu looper i de tres ballarines que tornaran bojos els operadors de càmera i els espectadors. Ah… i de desenes de gatets xinesos de la sort, que omplen els dos aparadors que hi ha abanda i banda del looper, aportant més color i extravagància a la proposta de l’artista.

Bulgària va aportar la instensitat; el quintet, cantant dalt de tres plataformes col·locades al modus d’un podi i vestits de negre. Dramatisme i força garantits que semblen no haver convençut gaire, perquè tot just després de l’assaig varen baixar al quart lloc en les cases d’apostes, cedint el segon al duo francès Madame Monsieur. Tercera, ara, és l’australiana Jessica Mauboy. Per la seva banda, Mikolas Josef, que va tenir un desafortunat accident mentre feia una voltarella cap enrere durant el seu assaig, va optar per una posada en escena molt juvenil; ell i dos ballarins més movent-se per tot l’escenari. Cal restar a l’espera per saber com evoluciona la seva lesió cervical… No va poder fer ni la roda de premsa tot i que en un primer moment la Delegació va assegurar que no era res greu… Les aportacions més intimistes de la jornada les varen aportar Sennek i Ieva Zasimauskaite. La belga, soleta dalt de l’escenari; la lituana, cantant dalt d’un dels ponts que connecten amb la passarel·la. Cap al final de l’actuació, se li atansa un ballarí interpretant el paper d’aquell a qui l’artista vol tenir al costat quan es faci gran, segons explica en la seva cançó. Ari Ólafsson va cantar envoltat de cinc coristes amb tot de fum voleiant als seus peus. El número d’Eugent Bushpepa serà força senzillet; un home cantant amb tres músics i un parell de coristes al darrere i prou. Alekseev, per la seva banda, va optar per interpretar també solet però amb una ballarina fent dansa contemporània al seu voltant. Avui serà el torn de Macedònia, Croàcia, Àustria, Grècia, Finlàndia, Armènia, Suïssa, Irlanda i Xipre.

(Fotos: Eurovision.tv)

 

 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »