Eurovisió evoluciona; la premsa crítica, no (I)

Yo, con Remedios Amaya, fue cuando dejé de ver este concurso“. Paraules d’Iñaki López, presentador de La Sexta Noche, en el transcurs de l’espai que el crític de televisió català Ferran Monegal va dedicar a la darrera edició del certamen, dissabte passat. Monegal va qualificar el Festival de “broma” i de “parque infantil musical de Europa“. El crític va afirmar que, per triomfar en el concurs, calen un parell de coses: “Grandes efectos lumínicos, escenográficos y sobretodo, digitales“, posant com a exemple l’actuació de l’estònia Elina Nechayeva i la seva espectacular faldilla que, per a Monegal, “era com un ipad gigante“. El periodista, però, oblida que Estònia no va triomfar, dissabte dia 12; Nechayeva, una de les favorites de la gala, va acabar vuitena a 284 punts de la guanyadora. Ferran Monegal també va assegurar que una altra de les claus de l’èxit eurovisiu és fer com Netta Barzilai, a qui qualifica de “friki y gallinácea“; “ella haciendo la gallina; eso es el frikismo. Eso también funciona“, assegurava, ignorant que les referències a les gallines, en la seva cançó, servien per reforçar el missatge del tema, on l’artista acusa de covards i gallines els homes que abusen de les dones.

Pel que fa a la representació espanyola, Ferran Monegal afirma que la cançó “no era mala, o por lo menos no era peor que el resto de las canciones del ‘kindergarden’ de Eurovisión“. S’escudava en les opinions de persones que sí saben de música, segons ell, però que no citava. Per al crític televisiu, la clau del mal lloc final d’Espanya va ser el vestuari d’Alfred i Amaia. Monegal es lamentava de la manera “como embutieron” els intèrprets en vestits que “parecían sacados del museo del traje“. Segons el periodista, Alfred García semblava “Currito Candelas. ¡Sólo le falta el trabuco!; A ella, ¡pobrecita!, le pusieron la cortina de la época goyesca“. Per a Monegal, la roba escollida no era adecuada per a “una niña de 19 años y un chaval de 21“; “a esta pareja les han hecho una mala pasada”. En contast, Monegal destacava la senzillesa de Salvador Sobral, que en l’interval act de dissabte dia 12 semblava “que salga del instituto; ¡mire!, hasta con coderas!“. El portuguès li va servir d’exemple per assegurar que a Eurovisió, “ni todo son luces ni todo son frikis“, contradient-se amb les fórmules de l’èxit que havia citat uns segons abans.

Per la seva banda, l’espai de TVE Hora Punta, va fer gala d’un profund desconeixement del Festival, assegurant, per exemple, que a Lisboa, “la última novedad ha sido que los instrumentos no suenan en directo“. L’orquestra, que musicava en directe al certamen, va desaparèixer a Jerusalem, en l’edició que es va fer al 1999; fa 19 anys. D’altra banda, el programa dubtava de la identitat europea del certamen pel fet que hi participen Austràlia i Israel i assegurava en la seva peça que Eurovisió “es cada vez más surrealista” perquè “Holanda lleva un tema country“, com si aquest gènere musical només el poguessin fer autors dels Estats Units. El suposat surrealisme del certamen, segons l’espai, també es deu a què “la ganadora va vestida de geisha y, por si fuera poco, la BBC, quiere aprender español“, fent referència a una piulada de la cadena on bromeja sobre la intimitat exhibida per Alfred i Amaia sobre l’escenari del Festival, raó per la qual els volia recomanar, en castellà, que anessin a un hotel a buscar més intimitat. Més encara; el programa considera “un lío” el sistema de votació i es pregunta com és possible que un país aconsegueixi de cop 200 punts i es posi al capdavant de la classificació. Res que no s’hagi explicat des d’Eurovisió i que qualsevol periodista que es volgués documentar no hagués aconseguit trobar al web del certamen o a l’hemeroteca de diversos mitjans de comunicació. Hora Punta és l’espai presentat per Javier Cárdenas, que va acceptar formar part del Jurat intern del programa Objetivo Eurovisión de 2017, que va guanyar Manel Navarro.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »