El Govern d’Israel insisteix: O Jerusalem o res!

El Govern d’Israel només treballa amb una sola premisa: Jerusalem’19. No hi ha alternativa. I ara, per boca de Miri Regev, ministra de Cultura i Esports, el país està disposat a renunciar a organitzar el certamen si finalment la xarxa Eurovisió no accepta la proposta. Regev ha estat taxatiu, assegurant que demanarà al Govern que renunciï a ser la seu del Festival de l’any que ve si el show no es pot celebrar a Jerusalem. Segons The Times of Israel, El ministre ha dit que “l’Estat d’Israel té una capital, es diu Jerusalem; no ens n’hem d’avergonyir!“. Aquestes declaracions contrasten amb les d’un alt funcionari del mateix ministeri, Yossi Sharabi, que recentment ha declarat que podria haver unes altres alternatives a Jerusalem.

De moment, la Unió Europea de Radiodifusió i la televisió pública d’Israel encara no s’han reunit per decidir dates i seu del Festival, una trobada que s’ha de celebrar a la seu de l’organisme internacional, ubicada Ginebra, al llarg de les pròximes setmanes. Mentrestant, el conflicte no para d’alimentar-se, ja que la selecció argentina de futbol ha hagut de cancel·lar un partit amistós amb Israel que s’havia de celebrar precisament a Jerusalem, a causa de les amenaces llancaçes per diferents grups palestins. En aquest sentit, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha reconegut que el boicot i les amenaces poden planar sobre qualsevol esdeveniment internacional que es pretengui organitzar a Jerusalem.

Abans que Israel aconseguís la seva independència, al 1947, les Nacions Unides (ONU) van atorgar a Jerusalem l’estatus de territori internacional administrat per l’ONU i diferenciat d’una zona que hauria de ser reconeguda com a Estat d’Israel i d’uns altres territoris que haurien de formar part d’una Palestina àrab. Tots just després que els britànics abandonessin la zona, una primera guerra àrabo-israeliana pel control de la zona internacional va configurar una Jerusalem dividida en dos sectors: l’oest va passar a ser part del nou Estat d’Israel i l’est va quedar sota control de Jordània. Israel va decidir establir la seva capital en el seu sector. Però les successives guerres entre Israel i Palestina van permetre l’exèrcit israelià annexionar progressivament diverses zones àrabs de la ciutat. L’ONU no ha acceptat mai aquestes incorporacions i continua mantenint el criteri de què l’estatus definitiu de Jerusalem s’ha de decidir en unes negociacions entre les parts afectades i sota la seva tutela. I és que els palestins també reivindiquen Jerusalem com la capital del seu futur Estat.

Al 1980, però, el Govern israelià va aprovar la Llei Jerusalem, que programava el desenvolupament integral de la ciutat considerant-la un ens territorial únic, totalment unificat i sota control israelià. Les Nacions Unides (ONU) van rebutjar el text mantenint la premisa que la zona és un territori ocupat per Israel. Així, una resolució de l’ONU aprovada el 20 d’agost de 1980 recomanava la comunitat internacional traslladar les ambaixades a Tel Aviv, mentre que Israel mai ha deixat de considerar que la seva única capital és Jerusalem; d’aquí els esforços del Govern Netanyahu d’aconseguir que Eurovisió 2019 se celebri en aquesta ciutat, cosa que reforçaria la seva capitalitat a nivell internacional. La reivindicació de Jerusalem ha esdevingut una qüestió d’orgull nacional.

(Foto: Sputnik International)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »