Rafael Artesero: “‘Mother’ està dedicada a totes les mares, que han fet tant per nosaltres i els ho agraïm tan poc”

Serà la quarta vegada que estigui present a Eurovisió com a autor d’una de les cançons en concurs. Hi ha estat dos cops amb Andorra (2005 Mirada interior i 2006 Sense tu), una amb Espanya (2011 Que me quiten lo bailao!) i aquest any ho farà amb Bèlgica. Rafael Artesero forma part del nombrós grup d’artistes que s’estimen el Festival d’Eurovisió. En tot aquest temps, ha presentat força temes en diferents seleccions nacionals. Al maig, a Copenhaguen, podria donar la campanada: el seu Mother, que interpretarà Axel Hirsoux, és un dels 10 temes favorits, segons mostren les cases d’apostes a dia d’avui. Lys Assia, primera guanyadora del Festival al 1956, ha fet públic que el tema és el que més li agrada de tots els que es presenten enguany. L’Eurobloc ha entrevistat Artesero a poc més d’un mes per la gran prova de foc.

Eurobloc: Rafael, com va néixer el Mother?
Rafael Artesero: La història de ‘Mother’ comença per pura empatia amb una persona propera a mi que estava destrossada per un terrible trencament sentimental. Va ser a Bilbao, al gener de 2012. Jo en vaig ser testimoni; vaig veure aquella persona amb el cor fet miques i com la seva mare li oferia refugi i consol amb paraules sàvies. Allò em va commoure tremendament, i d’immediat vaig pensar sobre com les mares, especialment elles, sempre estan quan les necessites. Tenen alguna cosa, no sé què és, però a les mares, la Natura els ha dotat d’alguna cosa especial: Elles han de tocar de peus a terra des del començament perquè són les que han de tirar endavant els seus petits fins al punt que ens nodrim del seu propi cos fins i tot després de néixer!. Aquesta connexió és inesborrable, és per sempre!.
Vaig fer un repàs de la relació amb la meva mare i em vaig emocionar molt en adonar-me de tot el que ha fet per nosaltres, ¡7 germans!, al llarg de la meva vida. Va ser aleshores que li vaig dedicar a ella aquesta cançó; a ella i, per extensió, a totes les mares, que han donat i han fet tant per nosaltres i els ho hem agraït tan poc. Penso que hauríem de tenir menys pudor a l’hora de dir un ‘t’estimo’ de tant en tant. Jo vaig perdre el meu pare fa 20 anys, i me’n penedeixo de no haver-li-ho dit més sovint, de no haver-lo abraçat més. Un cop se’n van, ja no tornen, i només tenim un pare i una mare. No tingueu pudor! Us ho agraireu a vosaltres mateixos; feu una forta abraçada als vostres pares!.
 
Rafael Artesero

Eb: Com vas conèixer Axel Hirsoux?

RA: El vaig conèixer un cop em van seleccionar la cançó per a la preselecció belga. Va ser la televisió d’aquell país qui va assignar el ‘Mother’ a l’Axel. Jo la vaig presentar per a una veu femenina, enregistrada amb la meravellosa veu de la Cristina Conde. Quan vaig saber que seria ell qui finalment la cantaria, d’entrada vaig dubtar si un noi la podria interpretar, perquè la Cristina té una bona veu i amb bons aguts. Jo havia de veure com podria quedar el ‘Mother’ amb la veu d’un noi, perquè potser calia baixar-li algun to. Vaig mirar per Youtube vídeos de l’Axel per saber com cantava i em vaig enamorar de la seva veu, de la seva innocència i del seu carisma. Aleshores vaig pensar que podria ser l’intèrpret perfecte per al ‘Mother’, com així ha estat finalment.
 
Eb: l’Axel va arrasar a la final belga; va ser el més votat pel jurat i pels telespectadors… Fins i tot la Ruslana, que hi havia estat convidada, no va poder ocultar l’emoció mentre l’escoltava cantar…
RA: l’Axel té una veu impressionant i li posa moltíssim sentiment. Com ja he dit, és l’intèrpret perfecte per a ‘Mother’; realment aconsegueix emocionar-te. Té molta seguretat i trepitja fort. És curiós perquè, per una altra part, sembla que en qualsevol moment se li caurà una llàgrima d’emoció, però està allà aguantant, i això transmet moltíssim! A qui se li cau la llagrimeta és a mi veient-lo com interpreta!

Axel Hirsoux

Eb: Estar tan amunt en les apostes, pot arribar a ser un desavantatge?
RA: A mi particularment, per un costat m’agrada que estigui ben amunt en les apostes, però per un altre m’ho prenc molt tranquil perquè ja em sento premiat estant un altre cop a Eurovisió. Si queda amunt, me n’alegraré, i si queda a baix, ho acceptaré. El fet de guanyar no fa que una cançó sigui bona, ni el fet de quedar l’últim no fa que sigui dolenta. El que acaba últim en els 100 metres llisos en unes Olimpiades no vol dir que corri poc. Per arribar a participar, hi ha una tria de centenars de cançons, i quan intervenen un jurat de preselecció i un públic… qualsevol de les cançons que hi participen, ¡alguna cosa tindran!. Pel que fa a la pressió que pugi sentir l’Axel, ell ja va ser el favorit a la final d’Anvers, davant de milers i milers de persones en una final que semblava la d’Eurovisió!. I va estar magnífic, igualment!. Jo crec que continuarà en la mateixa línia!, això és el que espero!.

Eb: Com t’agradaria que fos la posada en escena a Copenhaguen? A la final belga, va cantar solet davant el micro mentre una ballarina dansava darrere seu…
RA: L’Axel ja ha dit en diverses entrevistes que farà una posada en escena, si no la mateixa, similar a la de la final belga. Una mica com fan al Melodi, que repeteixen el mateix a Eurovisió amb la màxima que ‘si ha funcionat bé aquí, ¿per què no ha de funcionar bé allà?’. A mi em va encantar l’aposta que van fer a Bèlgica.

Actuació d’Axel Hirsoux a la final belga

Eb: Com a eurofan, deus estar contentíssim!… Tornar a Eurovisió i per quarta vegada!
RA: Us ho podeu imaginar!. Participar per quarta vegada, igual que el meu adorat Juan Carlos Calderón, que descansi en pau…! Sempre vaig somiar amb participar a Eurovisió, i com que se’m resistia, vaig pensar que mai no ho aconseguiria. Vaig començar a enviar temes al 1992; després se’m va dir que aleshores vaig estar molt a prop d’aconseguir-ho!. I ara, ja en van quatre! En va haver unes altres que també vaig estar a punt: al 2003 amb ‘Mi razón de vivir’ i al 2007 amb ‘La reina de la noche’ per Espanya; al 2008 amb ‘Troy on fire’, i al 2010 amb ‘Melancolía’ per Lituània. I l’any passat, per Rumania, amb ‘Unique’, si no hagués estat per l’estrany zero que ens va atorgar el darrer jurat quan tots els altres ens havien donat 12 o 10. ¿Com pot haver tanta diferència en un jurat que ha de valorar tot un seguit de coses?. D’acord! Imagino que la cançó no li va agradar, però la veu impressionant i la interpretació de Luminita, ¿eren per a un zero?. A les Olimpiades, i torno al símil, veus que les puntuacions en gimnàstica coincideixen fins i tot en les dècimes, o si varien, és per una dècima amunt o avall. ¿Com pot ser que en un jurat de set membres gairebé tots atorguin 12 o 10 i un d’ells, un zero?. Allà ell amb la seva consciència!…

Eb: Finalment, què et sembla la candidatura d’Espanya?. Tractant-se d’una balada, serà una rival directa per al ‘Mother’…
RA: Ruth Lorenzo m’encanta com a intèrpret. Té una veu de les millors que hi ha ara mateix a Espanya en el panorama musical. Sap utilitzar molt bé aquesta veu portentosa. Jo crec que hauria d’utilitzar més els falsets al començament i guardar la veu de pit per al final per no cansar. La cançó ha anat agradant-me més a mesura que han anat retocant-la. La darrera versió està molt bé. Personalment, m’agradava més com a cançó el ‘Más/Run’, però Brequette no va tenir la seva nit. Brequette té un Ferrari a la gola però ha d’entrenar molt per ser pilot de Fórmula 1 i poder dominar aquest Ferrari. 
Als altres participants d’Eurovisió, jo no els veig com a rivals; els veig com a col·legues. Cadascun d’ells està amb el seu somni, que vol veure realitzat. I per descomptat, Espanya a mi m’encantaria que quedés molt bé. Al final qui més toqui al públic i al jurat, aquella nit serà qui es posicioni en primer lloc, merescudament. Però insisteixo; no voldrà dir que serà el millor ni l’últim, el pitjor!. Són tantes coses les que entren en joc… I tots els eurofans ho sabem; depèn de la posició en què actues, de qui et toqui abans o després, de com vibri el cantant aquella nit, de la singularitat d’una proposta o si n’hi ha molt del mateix, dels punts amb què surti d’entrada un país pel vot veïnal, que existeix i influeix, si la cosa va ajustada, per guanyar o classificar-se… bé, tantes coses que l’únic que ens queda és asseure’ns, gaudir de l’espectacle i acceptar els resultats. Jo, quan sóc a casa, em poso morat menjant crispetes! jajaja!


 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »