Conchita Wurst: “La meva carrera ha alçat vol amb Eurovisió; fer-ho tota sola a partir d’ara no em fa por”

Ha tornat a triomfar; a ser el centre de totes les mirades, l’objectiu de centenars de càmeres. Fans i periodistes, a la seva espera. Fotografies, autògrafs, entrevistes… Conchita Wurst va finalitzar ahir a Londres un cap de setmana on va tornar a rebre un bany de masses; d’admiració i simpatia. Divendres participava a la Conferència commemorativa del 60è aniversari del Concurs. Va ser allà on l’artista va rebre el premi Romy 2015, lliurat per la indústria audiovisual austríaca, que d’aquesta manera la guardonava per haver protagonitzat el millor moment televisiu de 2014. Ahir, Conchita actuava en la darrera europarty abans de la cita de Viena. És el personatge eurovisiu del moment. L’Eurobloc va poder entrevistar-la, aprofitant la seva estada a la capital britànica.

DSC_0125

Conchita Wurst (Fotos: Eurobloc)

Eurobloc: Què representa el Festival d’Eurovisió per a vostè?

Conchita Wurst: En primer lloc, per a mi el Festival d’Eurovisió és l’esdeveniment musical més gran del Planeta. És un concert on a tothom se li permet ser el que realment és. Qualsevol hi pot anar. Tothom pot fer al damunt de l’escenari allò que li agrada fer, i això és maco. No hi ha fronteres. No hi ha ningú que et pugui dir que no pots fer això o allò. Un s’hi pot expressar artísticament. Per una altra banda, la gent acostuma a preguntar-me sobre si és important enviar un missatge polític mentre apareixes al Festival d’Eurovisió; i jo contesto que no. No ho és. Si un se sent com si hi estigués dient alguna cosa amb significat polític, molt bé; que ho faci! No necessàriament s’ha de fer!. Si un altre vol ser-hi i cantar amb passió; endavant! Per a mi, va ser una immensa oportunitat d’arribar a molta gent amb el que jo crec que és correcte, que no és pas una veritat absoluta. Vaig triar aquesta oportunitat d’una manera egoista per ser allà i dir allò que volia transmetre.

Eb: S’hi tornaria a presentar?

CW: No! Què més vull?. Si depèn de mi, tinc l’esperança de què seré part de la família d’Eurovisió per sempre més. Sempre n’he format part, i ara, encara més. Fa uns dies, un periodista em va preguntar si no em molestava estar connectada al Festival, perquè hi ha hagut alguns guanyadors que han dit que molt bé, però que necessitaven agafar-ne distància. Jo no! Perquè el Festival m’encanta! Realment estic vivint el somni d’Eurovisió, però també dic que el Festival ha estat de lluny la fita més gran de la meva carrera musical, però no vull pas que sigui l’última!

DSC_0100

Eb: És a punt de finalitzar el seu regnat. Té por que a patir d’ara aquesta bogeria per Conchita Wurst es dilueixi?

CW: Bé… Crec que ‘tenir por‘ és una expressió massa forta. Penso que fins i tot la Madonna es deu estar a casa seva preocupada mentre enllesteix un single o un àlbum. Crec que en qualsevol moment de la teva carrera musical constantment estàs pensant a millorar, a entretenir la gent, a reinventar-te… Per descomptat; he tingut Eurovisió sota les meves ales els darrers 12 mesos i ara he de mantenir-me dreta pel meu propi peu, però no tinc por; estic entusiasmada! Tinc els mateixos desitjos que tenia abans: ser tan professional com pugui, entretenir la gent posant-hi tot el meu cor, i això és el que puc fer. Ja veurem si aquesta bogeria acaba o no. Jo continuaré endavant si la gent ho vol; i si ningú no em vol escoltar més, aleshores cantaré per a mi mateixa.

Eb: Fa l’efecte que ha de ser més dur ser una icona cultural que no pas ser una artista…

CW: Jo penso que des del moment que bàsicament parlo de les expectatives de la gent i no prometo res, perquè jo mai he promès canviar el món o fer una cosa o una altra, no em veig a mi mateixa com a un símbol, un model o alguna cosa similar. Sóc només jo! Sóc jo dient les coses que penso que són les correctes, i tal com he dit abans, aquestes coses no són la Veritat absoluta. No! No crec que sigui dur; no em sento condicionada, perquè mai no he promès res. L’únic que puc prometre és que continuaré fent el que m’agrada i dient el que penso que és correcte. I si hi ha gent que se sent inspirada per tot això i em vol seguir, els dono la benvinguda!, i si no, doncs no passa res!.

Eb: Ha estat difícil per a vostè o la seva família conviure amb tota aquesta popularitat?

CW: De debò?. No! Aquesta és la raó per la que vaig crear Conchita Wurst! Ningú no em reconeixeria sense aquestes pestanyes! Tinc una vida una mica avorrida, més enllà de ser la Conchita Wurst; faig coses normals, com ara fer la neteja de casa meva, fer la bugada, pagar les meves factures… Òbviament, els meus pares formen part de tot això, però ho estan gaudint; també tenen una vida normal. Realment, penso que és un bon balanç vist tot el que ha passat!

DSC_0126

Eb: Quins són els límits de Conchita Wurst?, ha pensat algun cop dedicar-se a alguna altra art escènica?

CW: Jo vull fer qualsevol cosa! Qualsevol cosa que em resulti divertida i m’agradi fer. Si em ve de gust fer d’actriu i hi ha una oportunitat de provar-ho, de ben segur que ho faria! Si hi ha una oportunitat de fer algun cop més de model, m’agradaria fer-ho! Però ara estic a punt de llançar el meu primer album, el 25 de maig; així que, òbviament, la música és la principal passió de la meva vida i això és al que em dedicaré el pròxim any. Viatjaré pel món per promocionar el meu album i el meu llibre en el futur més proper. Així que, en el primer lloc hi ha la música, però hi ha moltes, moltes! altres coses que vull provar.

Eb: I fins a quan durarà el personatge de Conchita Wurst?

CW: No ho sé! Ja ho veurem! Suposo que molt de temps! Però no ho sé pas… Potser en 20 anys ja n’estic tipa i vull provar alguna cosa nova…

Eb: Que Conchita Wurst enlairi la bandera de la pau, la tolèrancia i l’amor, potser és senyal que no anem bé, en aquests aspectes…

CW: Força coses han canviat a millor, però encara no hem arribat al punt on podem dir que hi ha igualtat per a tothom, així que encara hi ha un llarg camí per fer. Hi ha països que són més liberals que d’altres… Jo crec en aquest futur en què no haguem de parlar de l’orientació sexual o el color de la teva pell. Per a una societat, això no és important; ho és per als individus; és important per a mi saber qui sóc i què és el que vull, però de cara a la societat, la meva orientació sexual no ha de crear el meu caràcter. I això és que el realment la gent ha d’entendre! Realment, encara tenim deures a fer, però penso que si parlem tranquil·lament de tot això i lluitem pels nostres drets, un dia arribarem al punt on tots serem iguals.

DSC_0099

Eb: Com defineix el seu primer album?

CW: És molt original. Hi ha tota la música que m’agrada cantar. Per descomptat que hi ha balades romàntiques; hi ha cançons d’amor, peces per ballar; hi ha temes orientals… Perquè m’encanten! Realment és un treball molt acolorit; n’estic molt orgullosa. Jo no pensava a posar junta tota aquesta varietat només perquè m’entusiasmen aquests ritmes. Però un cop analitzes l’album sencer és quan veus que és una unitat homogènia, expressada a través de totes aquestes cançons.

Eb: Finalment, està planejant algun bolo per Espanya?

CW: M’encantaria! Estem pensant fer alguna cosa a Barcelona, perquè vaig ser a Madrid l’any passat, però encara no tenim cap data tancada. Vaig ser a Barcelona fa unes setmanes… Preciosa! Vull tornar-hi!

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »