Avui es compleixen 50 anys de la victòria de Salomé a Eurovisió

Expectació a la grada del Teatro Real de Madrid; Espanya, Holanda i França lideren la classificació amb 18 punts. El portaveu del Jurat finlandès va emetent els seus vots; un punt al Regne Unit. Increïble! Ara, els britànics també es col·loquen amb 18 vots al capdavant de la classificació. Però encara queden cinc més per repartir. Suècia, tres punts i, finalment, Suïssa, dos. S’ha acabat! Laura Valenzuela no sap com reaccionar. Li passa la pilota a Míster Brown. I el Jan Ola Sand de l’època ho acaba confirmant; hi ha quatre guanyadors! Per primer i únic cop en la història del Festival, quatre guanyadors! Arran d’aquell empat, Eurovisió va haver d’articular mecanismes per decidir que seria l’únic guanyador del Festival si algun cop més hi tornava a haver un empat.

Avui es compleixen 50 anys d’aquella històrica edició del certamen. L’única que ha organitzat Espanya per ara. Salomé repetia la fita que Massiel havia aconseguit l’any anterior al Royal Albert Hall de Londres. I això que el seu ‘Vivo cantando‘ no havia estat mai la cançó que hauria escollit per representar Espanya a Eurovisió. En una conversa telefònica amb l’Eurobloc coincidint amb l’efemèride, la catalana assegura que ella hauria triat ‘Palabras‘, un tema que casava més amb l’estil musical que Salolmé havia cultivat fins aleshores i al llarg de la seva trajectòria artística. L’havien escrit Juan Pardo i Maryni Callejo. Però el Jurat d’experts, format per representants de TVE i de RNE, van triar la composició de María José de Cerato i Aniano Alcalde per al Festival. La van intentar convèncer que el ‘Vivo cantando‘ era molt millor per a Eurovisió, més festiu, més alegre. I arriba el 29 de març i una de les guanyadores és ‘Un jour, un enfant‘, de la seva amiga Frida Boccara, que segons explica Salomé a l’Eurobloc va ser sense cap mena de dubte la millor cançó d’aquell Festibal d’Eurovisió 1969; millor fins i tot que el ‘Vivo cantando’. Salomé, però, reconeix que en va poder treure un rèdit important, a la seva victòria; abans del Festival, ja era famosa; la coneixien a Llatinoamèrica, però a Europa encara no havia atingut massa oportunitats, malgrat haver representat Espanya als Festivals de Sopot i Karlovy Vary. Des d’Eurovisió, assegura, se’n va fer un tip de fer bolos. Va arribar a enregistrar el ‘Vivo cantando‘ en anglès, francès, italià i serbocroat, a més del català, el castellà i l’euskera. L’artista assegura que avui no farà cap celebració; serà un dia com qualsevol altre. De fet, ens explica, ni tan sols recordava que avui exactament es complia mig segle d’aquella gesta. Sabia que era aquest any però no pas avui, fins que un altre periodista li ho va recordar.

Coincidint amb la darrera victòria espanyola al Festival, TVE ha recuperat de la televisió noruega l’única còpia en color que es conserva d’aquella edició i hi ha afegit els comentaris de José Luis Uribarri,. La còpia, l’ha posada a disposició dels fans a través del seu web. Per organitzar el Festival, TVE va estrenar un nou circuit de connexió telefònica via satèl·lit per garantir qualitat en la transmissió dels vots. Podeu veure el Festival de 1969 en color a través d’aquest link: http://www.rtve.es/television/20190329/final-eurovision-1969-primera-vez-todo-color-comentarios-uribarri/1912900.shtml

(Foto: El País)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »