Crítica de Noruega: Morland & Debrah Scarlett, “A monster like me”

Kjetil Morland i Debrah Scarlett ni tan sols es coneixien el passat estiu. Morland va contactar amb Debrah enviant-li un missatge al mòbil per proposar-li iniciar junts el projecte Eurovisió 2015. Ella havia estat segona a l’edició noruega del talent show ‘The voice‘ de 2013. Morland acabava de tornar a Noruega després d’uns anys instal·lat al Regne Unit, on havia format part de la banda Absent Elk, amb qui va editar un sol album, al 2009. De nou en el seu país natal, Morland pretenia començar una carrera en solitari; just el mateix que Debrah, que tot just també s’instal·lava a Noruega després d’haver viscut des de la seva infantesa a Suïssa. Amb el tema “A monster like me“, estan entre els 10 favorits de les cases d’apostes.

Noruega 1

Debrah Scarlett i Morland (Fotos: NRK/Kim Erlandsen i Julia Naglestad)

Noruega

NORUEGA

Morland & Debrah Scarlett, “A monster like me

Autor: Morland

NIKI FRANCESCA, cantant (Andorra 2007)Niki

Cançó tranquil·leta que pot entrar molt bé, depenent de qui actuï abans o després, que també afecta. La cançó m’agrada i està molt ben produïda; agradable, creixent a nivell d’arranjaments i que permet que l’oient hi estigui atent de manera constant. Em fa pensar en un Robbie Williams+Florence, que agrada a molts.

JES-C3-9AS1

JESÚS ACEBEDO, pianista i compositor

A monster like me” és una petita obra mestra. Una balada preciosa: delicada, fràgil i melancòlica. Una composició excel·lent i perfectament estructurada on destaca el pont que condueix a un final de cançó insuperable.

Amb una lletra desoladora, funciona perfectament en versió acústica o semiacústica, i una instumentació minimalista. La interpretació a nivell musical és exquisida… i això sense oblidar l’excel·lent representació que fan al tan especial videoclip de presentació.

L’autor de la cançó és Morland, el cantant masculí del duet, factor que sota el meu punt de vista li dóna un valor afegit. Debrah Scarlett, per la seva banda, l’acompanya magistralment, amb una veu igualment hipnòtica i plena de matisos. Per mi, la millor de totes les candidates.

Meri

MERI PICART, periodista musical

Després d’haver escoltat els 3 minuts de la proposta noruega tinc la sensació d’haver escoltat ‘LA BALADA’ del Festival. Com ja sabem, al Top 3 només hi ha cabuda per a un tema amb aquests temps i crec que, enguany, serà per a aquests escandinaus. La veu d’ell és francament espectacular, i ella és una doble física i vocal, també espectacular, de la coneguda Lorde.

M’encanta aquest toc drama-dark-emo que li donen a la cançó, i si són capaços de representar a l’escenari una posada en escena similar a la del videoclip, ho tenen guanyat. M’ha emocionat, encuriosit i no he desviat la meva atenció de la pantalla en els 3 minuts; si això li passa a l’audiència que vegi des de casa el dia 23 el Festival, això està fet!

Nuno

NUNO VALÉRIO, compositor

Aquesta és la cançó que queda bé dir que agrada. És un tema típic de qui gaudeix dels musicals, perquè només d’escoltar-ne el títol, ja ensuma a musical. Malgrat les perfectes harmonies entre els 2 intèrprets i la bona orquestració, no em sembla que tingui res d’original, i no sé per què, però no m’agrada gens. Punts a favor: la interpretació i el timbre de Morland és brillant. Si es compleix la tradició, Noruega guanya o queda l’última; però aquest cop, no crec que passi ni una cosa ni l’altra.

11003293_10153007722270751_1767127629_o

DESIRÉE VAN DE VELDE, eurofan

El primer cop que la vaig escoltar, aquesta cançó ja em va cridar l’atenció. Va ser quan la televisió noruega va publicar les candidatures per a la final nacional. Em va semblar massa bona per poder guanyar de debò. Feliçment, em vaig equivocar i així, després de guanyar el Melodi Grand Prix, va esdevenir en una de les favorites, tant personals (per segon any consecutiu, després del preciós “Silent storm” de l’any passat) com en general per a la victòria a Viena. És una de moltes balades i de diversos duets, però crec que “A monster like me” té al seu favor un cert misteri. El títol en sí ja no és el típic, i la cançó no revela per què Morland creu que és millor abandonar la seva ‘relació’ amb Debrah Scarlett. Un petit punt de crítica: per arribar a la perfecció, el directe d’ella hauria de millorar. Tot i això, crec que arribaran molt lluny, i ho espero de debò perquè seria completament merescut.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »