Glamour, pèssima organització i arraconament dels fans en l’Orange Carpet de Tel Aviv

Glamour?, el que s’esperava. Pèssima organització i arraconament del fans?, la sorpresa de la nit. Tel Aviv ha posat punt final a l’Orange Party amb què ha fet la inauguració oficial del Festival d’Eurovisió 2019. Vestits estravagants, com el blau sedós de la xipriota Tamta; el blanc i llarg del francès Bilal Hassani o el xarol combinat amb les sabates de tacó altíssim dels islandesos Hatari. Tampoc no ha passat desapaercebut el complicat embolcall de roba del portuguès Conan Osíris. Miki Núñez ha vestit jaqueta i pantaló gris blavós d’Armani i una senzilla samarreta blanca. Eleni Foureira, que no deixa de ser homenatjada pel país que li va robar la victòria a Lisboa, també hi ha fet acte de presència, així com Verka Serduchka i la seva inseparable mare artística. Com a anècdotes, cal destacar la que ha presenciat Osíris amb Foureira. Ella se li ha presentat; ell no sabia qui era. Quan ho ha descobert, no ha deixat de lloar-la i d’abraçar-la; fins i tot s’ha agenollat al terra per fer-li una reverència. TVE, per la seva banda, ha demanat l’australiana Kate Miller-Heidke de fer-se una foto amb una estatueta 3D de Massiel amb una petita corona, a qui han erigit en santa que concedeix desigs.

L’Orange Carpet ha començat amb mitja hora d’endarreriment. De fet, les mesures de seguretat tan esperades d’aquest Festival han brillat per la seva absència tan bon punt ha arribat el primer shuttle bus des de l’Expo Tel Aviv, amb una bona càrrega de periodistes i fans que volien seguir en directe l’acte. A mesura que s’apropaven a la plaça Habima, l’esplanada que hi ha al davant de l’Auditori, la policia de Tel Aviv els deixava passar a tots. Sense demanar cap mena d’acreditació ni fer passar a ningú per cap control de seguretat. Passada mitja hora ben bona, els agents han evacuat la plaça i han confinat al personal en un carrer lateral de l’Auditori, sota un sol de justícia. Aquí, les persones que volien entrar a la plaça s’hi han estat ben bé una hora llarga, que és el que ha trigat l’organització a establir els controls de seguretat: per acreditacions i a revisar l’interior de les bosses que duia la gent. Cal recordar que Eurovisió havia demanat els assistents que no duguessin bosses de cap mena, perquè estaven prohibides, però les han deixades passar totes, al final.

Un cop dins, la Premsa tenia preparada la millor ubicació; just a tocar de la zona per on havien de passar tots els artistes. Als fans els han rellegat a l’altre costat del passadís. I aquesta no era precisament una zona similar a la dels mitjans, perquè entre el passadís de catifa taronja i els fans hi havia una zona enjardinada; en els primers metres, a més, alguns arbres que tapaven la visibilitat. A l’entrada de l’Orange Carpet, els fans veien com arribaven els cotxes dels cantants, però tan bon punt baixaven, entraven catifa endins perquè els entrevistés la televisió d’Israel, de manera que cap d’ells no s’aturava per saludar els aficionats.

Tamta ha estat la primera a arribar, i ha trigat més de mitja hora a recórrer tota la catifa i accedir a l’Auditori, on els esperava la recepció oficial a porta tancada am b l’alcalde, el director de la cadena pública de televisió d’Israel i el supervisor executiu del Festival. A aquest ritme, més d’un sospitava que l’acte acabaria apropant-se a la mitja nit. Havien passat dues hores des de l’inici de l’acte i per la zona reservada a la Premsa espanyola tan sols havien passat els primers 20 artistes! Un altre problema: l’organització ha previst espais molt reduïts per a cada delegació, de manera que, a la zona d’Espanya, a tocar de la d’Israel, la invasió d’espai d’un cantó cap a l’altre era constant, i especialment molest quan les televisons acreditades havien de fer connexions en directe.

(Foto: Eurobloc)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »