60 anys de les primeres proves tècniques per connectar Espanya a Eurovisió

Carta d’ajust de TVE

Va ser un any de proves; de testos tècnics per analitzar com funcionaven les connexions tant d’entrada de senyal com de sortida. Requeriments indispensables per poder acabar formant part de la xarxa Eurovisió en uns moments en què TVE encara viu la seva etapa experimental; tan sols té quatre anys de vida i en tot el país hi ha molts pocs receptors de televisió; majoritàriament a Madrid i rodalia. D’això ara en fa 60 anys. Va ser al llarg de 1960. Superades amb nota totes les proves, RTVE va poder ingressar oficialment a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) l’1 de gener de 1961. D’aquesta manera, aquell mateix any va poder debutar al Festival de la Cançó, enviant Conchita Bautista a defensar l'”Estando contigo” que havia composat Augusto Algueró pensant en la seva esposa, Carmen Sevilla. Fins i tot, pensant que seria ella qui hauria de defensar el tema a Eurovisió, però el rodatge de la pel·lícula ‘Buscando a Mónica‘ a l’Argentina ho va fer impossible.

Antena a la Torre de les Aigües de Barcelona (@RTVE)

La Premsa espanyola comença a parlar del possible ingrés de RTVE a Eurovisió al mes de febrer de 1960. Les converses a dues bandes havien començat a fructificar i s’havia començat a trenar un pla de treball tècnic, que passava per construir un repetidor de senyal entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar; a tocar de l’ermita de Sant Grau. La torre, de 40 metres, es va instal·lar en tan sols quatre dies a finals d’aquell mes de febrer. La van muntar a 460 metres d’altura; tenia 90 metres quadrats de base i pesava 22 tones. Disposava d’un parell d’equips d’enllaç; un que rebia el senyal enviat des de la torre que hi havia al Tibidabo, en terrenys de la companyia d’aigües, i un altre que enviava aquest mateix senyal a una altra torre que la televisió francesa va haver de construir també a correcuita al puig de Fontfreda, a tocar de Ceret, a la Catalunya Nord. Des d’aquí, el senyal s’enviava a un altre repetidor, instal·lat al pic de Nore, a Tolosa, des d’on es distribuïa a tot Europa.

Era tal com s’havia dissenyat el circuit; Catalunya era la porta d’entrada i de sortida de qualsevol senyal televisiu a l’Estat espanyol. A finals de febrer de 1960 es treballa a tota pressa per tenir-ho tot llest i poder-ho estrenar, en fase de proves, dimecres 2 de març. Aquell dia es jugava un partit de l’aleshores Copa d’Europa de futbol; el Real Madrid-Nice, que havia de ser retransmès via Eurovisió. El dia abans ni tan sols es tenia la certesa de què l’emissió fos possible, però al final tot va sortir bé i el matx es va poder veure sense problemes a Europa i a Catalunya, però no pas a Madrid: com que se sospitava que la retransmissió televisiva hauria reduït la venda d’entrades per veure el partit in situ a l’estadi, es va decidir ombrejar l’emissió del senyal televisiu a la capital d’Espanya. En total, el senyal va arribar a 15 països; uns 50 milions de telespectadors, segons especulava La Vanguardia de l’època.

Uns dies després, el 13 de març, es va fer la segona prova, aquest cop, des de Barcelona. I una altra vegada, per retransmetre un partit de futbol; un Espanya – Itàlia des del Camp Nou. TVE va destinar-hi 2 unitats mòbils i 7 càmeres. Fins i tot van instal·lar receptors de televisió a les cabines de transmissió, on els locutors narraven les incidències del partit per via telefònica. Aquest cop TVE no va ombrejar la recepció del senyal a Barcelona, tot i que s’ho havia arribat a plantejar per no perjudicar la venda d’entrades a l’estadi.

Estudis Miramar de TVE a Barcelona (@RTVE)

Tot anava sobre rodes! L’ingrés a Eurovisió era cosa de mesos. Al maig, Gabriel Arias Salgado, aleshores ministre d’Informació i Turisme, va visitar la torre de transmissió situada al Tibidabo i les instal·lacions de TVE a Barcelona, ubicades a Montjuïc. Els mítics estudis de Miramar, transformats avui en un hotel, s’havien inaugurat el 14 de juliol de 1959. L’edifici, però, datava de molt abans; havia estat projectat com a restaurant de l’Exposició Universal de 1929. Els estudis de Miramar eren més grans que els que tenia la Cadena al Paseo de la Habana de Madrid. La visita del ministre coincidia amb l’aprovació d’un expedient d’obres per construir un estudi més a Miramar. I ja es començava a parlar de la possibilitat de retransmetre via Eurovisió un nou esdeveniment; en aquest cas la segona edició del Festival de la Cançó Mediterrània, que s’havia de fer al Palau Nacional de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de setembre, coincidint amb la Mercè, festa patronal de la ciutat. El certamen, organitzat per RTVE, acabaria comptant amb la participació de diverses estrelles del panorama musical francès, italià, grec i espanyol. El programa, a la fi, va arribar a 50 milions de telespectadors de 15 països europeus, que van poder ser testimonis de la victòria implacable de la grega Nana Mouskouri amb el tema ‘Xipna, agapi mou‘. El camí cap a Eurovisió avançava sense obstacles; el 25 de novembre, Espanya acollia la conferència de la Unió Europea de Radiodifusió, que es va celebrar a la seu de l’Instituto Nacional de Industria i que va comptar amb la presència de 22 delegacions internacionals i de les principals autoritats espanyoles del ram tecnològic.

Casament del rei Balduí i Fabiola de Mora y Aragón (@Vanity Fair)

Fins aleshores, però, tot havia estat provar la sortida del senyal des de l’Estat pel circuit Tibidabo-Sant Grau-Fontfreda. Calia provar l’arribada des d’Europa. Al novembre, el delegat de TVE a Barcelona, Luis Ezcurra, avança que la prova podia ser la retransmissió del casament del rei Balduí de Bèlgica i Fabiola de Mora y Aragón, aristòcrata espanyola, hereva d’una llarga nissaga de comtes i marquesos. El casament es va fer a la catedral de Sant Miquel i Santa Gudula, de Brussel·les el 15 de desembre. Per retransmetre en directe el casament reial, TVE va enviar a la capital belga a Federico Gallo, locutor per excel·lència de la cadena, que després retransmetria el Festival d’Eurovisió entre 1961 i 1968. Junt a ell, TVE també va enviar a Brussel·les el valencià Eduardo Sancho, un altre dels pioners de la Cadena; primer presentador del Telediario junt a Jesús Álvarez pare i, també, primer corresponsal de la història de TVE, destinat a Londres al 1966.

La retransmissió des de Brussel·les també serveix perquè l’RTP portuguesa faci les seves primeres proves de connexió amb Europa, aprofitant el senyal que li arribava des de Navacerrada. L’emissió serà tot un èxit; tres hores entre les 10 del matí i l’una de la tarda. En diverses ciutats espanyoles es formen grups de persones amuntegades davant els aparadors de nombroses botigues per veure el casament als aparells de televisió que s’hi han instal·lat expressament. Per fer possible l’emissió, ha calgut fer nous ajustos tècnics: el senyal televisiu emès per Bèlgica surt amb 625 línies de definició. I se’n va cap a França, on la definició és diferent; 819 línies. Si aquest senyal després ha d’entrar a Espanya, on la definició també és de 625 línies, la imatge perdrà qualitat. Per això, l’entrada del senyal a Espanya ha de seguir una altra ruta; des de Bèlgica, surt per Lieja i se’n va cap a Frankfurt, seguint per Suïssa i Itàlia via Milà. Des d’aquí, el senyal entra a Marsella per ser derivat directament cap a Fontfreda, que el reenviarà a Sant Grau i d’aquí, al Tibidabo. La premsa de l’època calcula que uns 70 milions de persones han pogut seguir l’emissió des de Bèlgica. TVE ha superat la prova; és a pocs dies d’esdevenir el catorzè membre de ple dret de la xarxa Eurovisió.

Informació sobre la Pre espanyola de 1961 a La Vanguardia

L’1 de gener de 1961, TVE connecta directament amb Eurovisió per emetre en la missa d’Any Nou que ofereix el papa Joan XXIII des del Vaticà, un altre cop amb Federico Gallo com a mestre de cerimònies. El dia 6, Eurovisió comença a treballar per millorar l’intercanvi de notícies entre totes les cadenes que pertanyen a la xarxa. Es crea una subcomissió que es reuneix durant un parell de dies a París; TVE també hi és present. Canadà els Estats Units i el Japó hi envien una delegació com a observadors. I al febrer, el dia 4, TVE convoca públicament un concurs de “canciones modernas” originals i de temàtica lliure, escrites per autors espanyols, per trobar la que l’haurà de representar al VI Festival d’Eurovisió que s’ha de fer a Cannes. En les bases de la convocatòria, precisen que les candidatures s’han de lliurar en persona o per carta certificada als estudis de RNE a Barcelona, ubicats al número 1 del passeig de Gràcia, abans del dia 10. En varen arribar 125. Un jurat d’experts en els camps musical i literari en van seleccionar 10, que van ser presentades en públic en una emissió en directe a través de RNE. Aquí, un jurat format per representants de l’audiència en van seleccionar sis. Aquestes van ser les que van competir en un altre programa, retransmès en directe per TVE la nit de Sant Valentí. Un altre jurat del públic va decidir per un sol vot de diferència la guanyadora: ‘Estando contigo’.

(Foto capçalera estudis Paseo de la Habana: RTVE)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »