Però, segur que l’epidèmia no afectarà també Eurovisió 2021?

Ens haurem de ficar al cap que no tornarem a la normalitat mai més!“. Són paraules de la consellera de Salut, Alba Vergès, en el transcurs d’una entrevista concedida dissabte passat a RAC1. En ella, la responsable de Salut assegurava que mentre no aparegui una vacuna ens haurem d’acostumar a una altra manera de relacionar-nos. Parlava en concret de la distància social entre persones i esmentava els esdeveniments multitudinaris.

(@Amics de la Rambla)

Com afectarà aquest escenari a la cultura, en general? Als espectacles en recintes a l’aire lliure o en espais tancats, com ara el teatre, el cinema o els concerts? El sector sembla més procliu a pensar en quan podrà recuperar una certa normalitat que no pas a posar-se en el pitjor dels escenaris. Però des de les institucions públiques ja comencen a fer-se sentir veus que apunten que, ara per ara, no té gaire sentit pensar en aquesta normalitat perduda. La diada de Sant Jordi, per exemple; a causa de l’estat d’alerta no es podrà celebrar el pròxim dia 23. La Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes van decidir, de manera consensuada, passar-la al 23 de juliol. Però Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat catalana, també va dir dissabte a RAC1 que el món de la cultura, com el de l’esport, serà el darrer que podrà començar a recuperar el temps perdut. D’entrada, segons la titular de Cultura, ni tan sols es pot garantir que la festa de Sant Jordi es pugui celebrar el 23 de juliol. Més encara: va ser taxativa en avançar que els festivals musicals d’estiu i les festes majors també perillen. Tot un bany de realitat.

Fonts del sector de la música consultades per l’Eurobloc asseguren que, en general, artistes i promotors són a casa sense ni tan sols poder fer previsions de com s’organitzaran quan reprenguin l’activitat, perquè no saben ni quan els autoritzaran a fer-ho. Hi ha, però, qui prefereix especular en base a un cert càlcul del que pot passar, però sense cap mena de suport científic. Sergio Dalma, per exemple, ha posposat un parell de cops el concert que havia de fer a Gijón en el marc de la seva nova gira. Primer havia passat al 23 de maig aquest concert; pocs dies després el tornava a canviar de data: ara l’ha fixat al 19 de desembre. Els concerts que tenia programats a Màlaga i Barcelona, que s’havien de fer ara a l’abril, han passat a setembre. I els de l’Argentina de maig i juny també els ha hagut de suspendre. Per ara només n’ha pogut reprogramar un; al novembre. Altres artistes i festivals musicals estan reprogramant dates a la tardor i a l’hivern, però tots aquests compromisos depenen òbviament de l’evolució de la pandèmia.

Està per veure quines mesures hauran d’adoptar els gestors dels recintes on s’hauran de celebrar aquests espectacles musicals. Distàncies d’un metre i mig suposaran per força reduir els aforaments. En un reportatge emès divendres passat per Telemadrid, empresaris del sector ja avançaven que aquesta solució faria del tot inviables econòmicament els espectacles, a no ser que s’incrementés el preu de les entrades i s’iniciés, alhora, una dràstica reducció de pressupost de les produccions i un programa d’acomiadament massiu de personal per compensar la pèrdua d’ingressos. Segons ES_Música, patronal espanyola del sector, a l’Estat hi ha 300.000 persones que s’hi dediquen. L’entitat xifra en 559 milions d’euros les pèrdues a Espanya de la música en directe entre març i aquest pròxim mes de setembre, a causa del confinament, i en més de 115 milions les pèrdues de la música enregistrada per a tot 2020.

Però, atenció a un altre dels apunts de la consellera Vergès dissabte passat a RAC1: Va dir que, sense vacuna del COVID 19, variaran els hàbits personals d’higiene i, alerta!, la forma com viurem els hiverns. Per què els hiverns? La resposta la podria haver donat Fernando Simón, director del Centro Nacional de Alertas y Emergencias Sanitarias, que va participar dissabte en una videoconferència amb un grup de menors d’edat que li feien preguntes sobre l’actual crisi del coronavirus. Simón va ser contundent i va dir que, sense vacuna disponible, “és molt probable” que l’epidèmia del COVID 19 rebroti a l’hivern. Òbviament no se’n té la certesa, però és una hipòtesi que és al damunt de la taula. De fet, aquesta probabilitat la confirma la Universitat de Harvard en un estudi publicat recentment a la revista Science. La investigació afegeix que, si aquesta premisa és certa, les prevencions quant a distància social es podrien allargar ben bé fins a 2022.

(@ilMeteo.it)

I si l’epidèmia rebrota a l’hivern, tal com especula la comunitat científica? Com afectarà això a Eurovisió? A les preseleccions amb milers de persones en recintes com ara el Friends Arena d’Estocolm o el teatre Ariston de Sanremo? Walter Vacchino, responsable de l’Ariston italià, ha estat la primera persona de l’àmbit eurovisiu a parlar en públic sobre aquestes lúgubres perspectives. En una entrevista concedida a Sanremonews, ha assegurat que si al mes de febrer de 2021 no hi ha garanties de poder organitzar un show “amb llums, lluentons i tota la resta, aleshores potser que es plantegi posposar el Festival di Sanremo un o dos mesos“. Això significaria que Itàlia no podria delegar en el prestigiós certamen la tria del seu pròxim representant eurovisiu. El web eurofestivalitalia llança la idea que, arribat el cas, la RAI designi a dit Diodato, vencedor del darrer Sanremo. Les preseleccions obertes tenen lloc a l’hivern, començant cronològicament pel veterà Festivali i Këngës d’Albània i acabant amb el també històric Melodifestivalen suec.

Mentrestant, la comunitat científica continua treballant per trobar una vacuna contra el COVID 19. Oriol Mitjà, epidemiòleg de l’Hospital Can Ruti de Badalona, ja ha dit que no es preveu que el virus del COVID 19 pugui ser eradicat a curt termini i coincideix amb Fernando Simón en què hi haurà rebrots recurrents “durant els propers mesos“. Segons la prestigiosa revista britànica Nature, actualment hi ha 115 projectes actius arreu del món amb l’objectiu de trobar la vacuna. Més de 40 equips transnacionals. La mateixa publicació assegura que la investigació científica està anant a tal velocitat, en aquest tema, que a primers de 2021 ja podria haver alguna vacuna aprovada i, per tant, disponible. És un tempo veritablement de rècord perquè, per exemple, en el cas de l’èbola es va haver d’esperar cinc anys. Als Estats Units i a la Xina ja s’estan fent proves clíniques en persones amb els diferents prototipus de vacuna que s’han dissenyat.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »