La Contracrònica: Conchi a Eurovisión!!

La festa. Sant Cugat del Vallès va acollir anit la festa per antonomàsia dels eurofans patris. Durant una hora i tres quarts, els estudis de TVE van ser la pàtria de tots, aplegats sota la bandera d’Eurovisió; tant se val d’on venim, si del sud o del nord; ara estem d’acord…!. Les grades bollien; Tigres, leones; todos quieren ser los campeones! en versió eurofestivalera edició 2014, és a dir, Ruth Lorenzo contra Brequette; Brequette contra Ruth Lorenzo. Només elles van saber arrencar la cridòria més apassionada dels fans. Elles i Jorge González, que contra tot pronòstic va deixar un bon regust de boca… Potser anit va començar a gestar-se una de les cançons de l’estiu. Qui sap si anit, Jorge va posar els ciments de l’èxit comercial més sòlid d’aquest Festival 2014 a Espanya…
Igartiburu va començar la gala ballant

Anne Igartiburu i la Sireneta de Copenhaguen van ser les altres protagonistes de la vetllada. La basca, inquieta amb la faldilla del seu vestit de bombolleta Freixenet, que abaixava un i altre cop, va arrencar el programa delectant-nos amb una coreografia, interpretant en playback els mítics Waterloo, A-ba-ni-bi i Diva. Ep!, que l’actuació era enllaunada!; l’havien enregistrat un quart d’hora abans que comencés el show!. Mentre la mare ho veia asseguda al sofà de casa, al plató només hi havia els 5 cantants, palplantats l’un al costat de l’altre, amb les maquilladores fent-los els darrers retocs a la cara. La Sireneta amb accent trianero; pobreta meva, quin paperàs!, pensàvem que acabaria amb una artritis aguda: gairebé hora i mitja asseguda sense canviar de postura, incomodíssima, per cert… De ben segur també deuria acabar amb símptomes de deshidratació: la calor a l’estudi era absolutament insuportable!. Una bona excusa perquè bona part del públic pogués lluir modelet i bíceps.

Els 5 artistes a plató mentre a casa veien la coreografia d’Igartiburu
Brequette va llençar el peu de micro al terra

Les noies, amb colors clars. Els nois, de fosc rigorós. Brequette, marcant la diferència amb un vestit curt i cenyit. Ruth Lorenzo i La Dama, amb vestits llargs. Brequette es va apassionar; va llençar el peu de micro al terra al més pur estil Amandine Bourgeois. Ruth Lorenzo no va voler ser menys i també va enviar el peu de micro a pastar fang enmig d’un atac de bogeria passatgera de la seva tribu de fans… Ho duia preparat o se li va encendre la llumeta després de que cantés Brequette?… Després de l’actuació de Jorge, la gran sorpresa de la nit per a molts: el jove talent de Villarejo de Salvanés està casat i té un fill; i un altre de camí. Sí; la seva esposa es diu Arabia i el seu fillet, Aday!.

Maquilladores i perruqueres assistint els artistes

El jurat es va mullar, però no va prescindir dels típics tòpics que repeteixen tantes i tantes i tantes vegades en aquesta mena de programes d’on van sortir Bustamante, Brequette, Lorenzo i Jorge González; programes que, a poc a poc, estan esdevenint una important cantera d’estrelles eurovisives arreu d’Europa. “Los 5, tremendos!“, “Animales escénicos“, “Habéis llegado hasta aquí; sois ganadores!” (diva Mónica Naranjo dixit); “Maravillosos!” (Busta), “Nos lo van a poner muy difícil” (Merche)… Escoltant-los, un entén un dels motius de l’èxit de Risto Mejide… La Naranjo es va emocionar veient actuar Brequette; dosi extra de retoc de maquillatge: rere les càmeres, la de Figueres va necessitar sempre a la vora una perruquera i una maquilladora, que la traginaven un i altre cop; més del que van arribar a tocar als 5 protagonistes de la nit.

Gisela va fer un curt revival eurovisiu on va faltar el Casanova. Lleig! Costa imaginar-se Anabel Conde fent un revival on hi hagués el Mirada interior i deixés de banda el Vuelve conmigo… Una cosa va quedar clara: Bustamante gairebé no se’n recorda, de la coreografia de 2002!. Molts eurofans l’hi podrien refrescar la memòria, com es va poder veure sobre l’escenari… La catalana va llançar un “llarga vida a Eurovisió!“, reconciliada definitivament amb un Festival a qui, al 2008, va criticar l’excessiu pes del “veinatge“, en les votacions, i que els resultats reflectissin massa qüesions polítiques. Ai, les rabietes posteurovisives…!
Anne Igartiburu anuncia el veredicte del públic; Ruth Lorenzo, guanyadora!

Una hora i 15 minuts i les línies telefòniques s’aturaven!. Exactament a les 23.27 hores. El ‘vota Ruth‘ al 25152 deuria treure fum… El jurat suava la gota grossa valorant altres companys consagrats. La Dama, la més mal parada: última en totes les votacions. Busta, Merche i la Naranjo van votar exactament el mateix, i quan Brequette es va situar primera amb 6 punts d’avantatge sobre Lorenzo, uns quants del públic van començar a notar els primers símptomes de desmai. Era el moment de conèixer la decisió del públic. La Igartiburu va demanar la presència a l’escenari de Concepción Alonso, notària de Sant Cugat. Pantaló marró fosc i americana salmó, va lliurar el sobre que contenia la sentència final, mentre el públic vitorejava “Conchi a Eurovisión! Conchi a Eurovisión!“. Bustamante la va felicitar per la seva sòbria posada en escena. Ras ras… Sobre obert. Intriga. Silencis; mirades esbiaixades; rum rum de fons; els cors bategant a tota pastilla. Lorenzo i Brequette, juntetes, a punt d’escoltar el veredicte. Només una viatjava a Dinamarca. “Ruth Lorenzo!“. Part del públic va cridar eufòric; només ella, la murciana, no s’havia assabentat que era la guanyadora. Sí; el veredicte del públic la facturava directament a Copenhaguen!. Uns segons més tard, reaccionava: “¿Soy yo?. ¡No me lo puedo creer!“. Començava la festa; salts, crits, llàgrimes… Ruth, a Eurovisió!.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »