Kvalifikacija za Millstreet, la primera Semifinal eurovisiva de la història, disponible a YouTube

Es podria considerar la primera semifinal en la història d’Eurovisió. Es va celebrar el 3 d’abril de 1993 per seleccionar els tres primers països de l’Est (amb l’excepció de Iugoslàvia, que ja aleshores havia col·lapsat) que prendrien part en el Festival. Iugoslàvia, òbviament, deixava de participar-hi. Eurovisió ampliava a 25 el número de participants en el certamen, de manera que calia cobrir les tres places restants, si teníem en compte que els de 1992 hi tornaven. En la Kvalifikacija za Millstreet hi varen prendre part set països: Bòsnia Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Romania, Estònia i Hongria. L’ordre de participació es va establir amb un sorteig. Les tres primeres van aconseguir el tiquet per a Eurovisió 1993; curiosament, tres exrepúbliques iugoslaves. El show es va celebrar a l’Estudi 1 de la RTVSLO d’Eslovènia, a Ljubljana, i va ser presentat per Tadja Lekše, que va introduir l’anglès i el francès en les seves intervencions. L’Orquestra de la RTVSLO va interpretar en directe la música de totes i cadascuna de les peces participants. El show està disponible en la seva totalitat a YouTube des d’ara fa un parell d’anys. L’amfitriona Eslovènia, representada per 1xBand i el tema ‘Tih deževen dan‘, en va resultar la vencedora. Va acumular 54 punts. En segon lloc, amb 52, va quedar Bòsnia Hercegovina, que havia triat Fazla i el seu tema ‘Sva bol svijeta‘, una peça que parla sobre una separació obligada a causa de la guerra; “tot el dolor del món aquesta nit és a Bòsnia; sóc aquí fent front a la por“. Tercera va acabar Croàcia (51), amb Put i ‘Don’t ever cry‘; un tema pacifista que arribava poc després del conflicte bèl·lic que culminava el procés de Croàcia cap a la seva independència. La Pre no va passar pas per alt el drama que encara aleshores colpia els Balcans; la postcard de Bòsnia Hercegovina, primer país en actuar en aquella gala, va incloure imatges dels bombardejos de Sarajevo i l’incendi que va destruir la Biblioteca, una de les seves joies més importants. Les altres postcards van ser promoció turística de cadascun dels països participants.

La votació va ser molt emocionant; Elán, que representava Eslovàquia amb el tema ‘Amnestia ne neveru‘, va acabar quarta amb 50 punts. Completaren el Top Bottom Jamika Sillamaa, representant d’Estònia amb ‘Muretut meelt ja südametuld‘ (47 punts); Andrea Szulák, que representava Hongria amb el tema ‘Árva reggel‘ (44), i Dida Drăgan per Romania, última amb ‘Nu pleca‘ (38). Cada país va rebre un sol 12; cap exiugoslau li’n va donar un a algun dels seus veïns. Donat que només hi havia set participants, tots van rebre algun punt; el mínim era un 5, i així successivament fins al 12 seguint el model eurovisiu. No hi havia televot; seguint també l’esquema d’Eurovisió en l’època. Cada país va enviar una persona que exercia com a Jurat nacional. Tots els jurats van assistir en directe a la gala, anunciant posteriorment el seu veredicte. El seu criteri es va poder bastir no només amb els temes participants, sinó amb la qualitat interpretativa de cada artista: durant l’interval del programa, cadascun d’ells va poder cantar una peça del seu repertori. El Festival va ser retransmès també a Xipre, Dinamarca i Portugal.

A Millstreet, la millor classificada va ser Croàcia; quinzena amb 31 punts. Un lloc més a baix, Bòsnia Hercegovina amb 27. Eslovènia va ser la 23ª d’un total de 25 participants, amb tan sols 9 punts. En aquesta edició, el fanalet vermell el va ocupar la belga Barbara Dex, amb 3; en el seu honor es va instituir el premi al pitjor vestit del Festival de cada edició. Aquí, el veïnatge entre les exrepúbliques iugoslaves no va funcionar en absolut: Bòsnia Hercegovina va atorgar un sol punt a Eslovènia. Res més! Fazla, per la seva banda, va rebre el 12 de Turquia, l’altre país de majoria musulmana participant en el certamen. Aquesta edició del Festival també passaria a la història per l’ovació de 21 segons que el públic va dedicar al Jurat de Bòsnia Hercegovina en el moment que Millstreet hi va connectar; Sarajevo estava essent assetjada pels bombardejos de l’aviació sèrbia. Fazla i el seu grup de músics, a més, havien hagut de fugir de Bòsnia per poder arribar a Irlanda i participar a Eurovisió, eludint bombes, fent nit en cases en ruïnes i amagant-se en un transport clandestí per poder arribar a Zagreb, on poder agafar la connexió amb Dublín.

(Foto Fazla: Eurostory.nl)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »