EDITORIAL: Rotterdam’21; a les portes d’un Festival atípic a causa de la pandèmia

Protocol per entrar: cal rentar-se obligatòriament les mans amb gel hidroalcohòlic, que dispensa la persona que controla els tiquets. Mitja sala plena; dos seients ocupats, quatre no; tres ocupats, dos no. El públic, animat però amb mascareta. No són pocs els artistes que troben a faltar l’expressió de les cares que els miren, perquè els ajuden a saber si la gent s’ho està passant bé o no. Per sort, la gent pica de mans i canta les cançons; ja no actuen a cegues! Protocol per sortir un cop acabat el concert: una ruta ben definida sense camí de retorn, per evitar concentració de massa persones als passadissos, als accessos als banys.

És la petita crònica des del pati de butaques del concert que els Blaumut van fer divendres passat al Centre Cultural de Terrassa. Per cert; el primer dels dos concerts que van oferir aquell dia! A primers d’any n’havien programat un de sol; s’havien venut les entrades però a causa de la pandèmia, i per encabir a tothom que havia comprat una entrada, van decidir programar-ne un segon; la meitat del públic a les 19.30h i l’altra meitat, a les 21h. Aquest mes d’octubre, la Sala Apolo de Barcelona posarà en pràctica un protocol de mesures consensuat amb Can Ruti; més d’un miler d’espectadors a qui es farà la prova ràpida de la COVID 19 abans del concert. Entrarà qui doni negatiu. Sense distància social però les persones hauran de dur la mascareta a tothora i hauran de rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic en accedir al recinte.

En l’altre extrem, l’experiment de l’Eurojúnior 2020. S’havia de celebrar a Varsòvia, però de fet a la capital polonesa tan sols se’n farà la presentació. Els mestres de cerimònies aniran donant pas a les actuacions que els artistes hauran enregistrat als seus propis països; i després, conduiran les votacions. Per tant, enguany veurem un Júnior atípic, sense públic. Amb el Melodi Grand Prix danès de 2020 ja en vàrem tenir un primer tast: els artistes actuant en un escenari espectacular, però al davant, la grada totalment buida. I al final de cada actuació, aplaudiments enllaunats.

El món de l’espectacle es mou per evitar morir. Una cosa està clara, i això no és cap novetat: Eurovisió 2021 es farà. Però a mesura que ens apropem al final de 2020, la crisi mundial de la COVID 19 encara no ha vist la llum al final del túnel: Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infecciones de Can Ruti, a Badalona, ha assegurat recentment que encara haurem d’esperar ben bé un parell d’anys per disposar d’una vacuna contra el virus d’una malaltia que ja s’ha cobrat més d’un milió de vides humanes arreu del món. Europa, ara mateix, està adoptant mesures per minimitzar la segona onada de rebrot del virus. Als Països Baixos, Rotterdam és la segona ciutat amb un índex més alt de contagis, després d’Amsterdam. El Govern ja ha demanat la col·laboració d’Alemanya: que posi a disposició de ciutadans neerlandesos llits d’UCI als hospitals de Renània del Nord-Westfàlia. Per la seva banda, les autoritats alemanyes han aprovat un toc de queda a Berlín, que entrarà en vigor el pròxim dissabte, i que impedirà sortir al carrer entre les 23h i les 06h del matí.

Eurovisió té un hàndicap afegit: hi participen més de 40 països; cadascun d’ells amb restriccions ben particulars. Podrà viatjar a Europa la delegació d’Austràlia? I la d’Israel? Deixaran accedir als Països Baixos la delegació d’Itàlia? O la d’Espanya? Les restriccions canvien a un ritme constant. Ho hem vist darrerament aquí; després de què dimarts s’autoritzés d’obrir de nou els locals d’oci nocturn, amb la condició que s’inhabilitessin les pistes de ball, ahir el Govern va fer marxa enrere perquè l’índex de rebrot de la COVID 19 havia pujat. I avui mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat totes les mesures imposades pel Govern central a la Comunidad. És a dir; les restriccions canvien massa de pressa com perquè cap delegació eurovisiva pugui fer plans de cara a Rotterdam’21. Això mateix també afectarà els fans.

Més encara; si finalment Eurovisió es fes amb públic, què passaria amb l’standing area, una zona on serà difícil controlar la distància social? Perimetrar el metre quadrat que hauria d’ocupar cada persona? I entre actuacions, mentre s’estan projectant les postcards introductòries de cada país, Eurovisió haurà desinfectar l’escenari: les postals hauran de ser més llargues per donar temps a fer una neteja acurada? I les actuacions?; els artistes hauran de ballar amb mascareta si les coreografies preveuen contacte físic entre ells? O, directament, les coreografies seran diferents per no fer que els artistes duguin mascareta?

Vivim temps de veritable incertesa. I davant d’ella, el que sembla clar encara avui és que Eurovisió 2021 es farà però serà una edició absolutament atípica, on podem tenir artistes que participin des del seu propi país, rodes de premsa a través de les plataformes que tan de moda s’han posat arran de la pandèmia o un Ahoy Arena sense públic, en el pitjor dels casos. I mentre no es descobreixi la tan esperada vacuna, el Festival i tots els esdeveniments multudinaris continuaran tenint al damunt l’espasa de Dàmocles fins i tot més enllà de 2021.

(Foto: Holland.com)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »