L’acusació de plagi de ‘Más’, molt difícil de ser demostrada

No és el primer cop ni, segurament, es tractarà de l’últim. El fantasma del plagi torna a planar sobre un tema eurovisiu. Ara és el torn de Run, la cançó amb què la canària d’origen sudafricà Brequette opta per representar Espanya al Concurs. L’Eurobloc ha demanat el parer d’un expert; el músic Jesús Acebedo, a qui uns dies enrere ja vàrem preguntar què en pensava de cadascuna de les 5 candidates. Acebedo ho té clar: hi ha similituds entre Run i la cançó que suposadament l’ha inspirada, però veu molt difícil que es pugui demostrar una acusació de plagi. Ens explica el motiu. Els paràgrafs que venen a continuació són el seu article d’opinió respecte el tema, que de pas, li serveix per criticar que les fàbriques televisives de talents musicals només fomentin la interpretació, no pas la composició.  
 
Jesús Acebedo, músic
La polèmica està servida a Eurovisió 2014, i és una llàstima, com a mínim per 3 motius:
En primer lloc, la causa: una acusació de plagi. La cançó Más (Run) que presenta Brequette i que sembla la candidata favorita, recorda molt al tema Uncover de la cantant sueca Zara Larsson. Efectivament, la melodia hi té moltes semblances, així com l’estructura de la cançó. Podria tractar-se del mateix tema una mica ‘maquillat’, però, ara bé, crec que és molt difícil demostrar que sigui un plagi. Les fronteres entre inspiració, homenatge i plagi són en ocasions difoses. I aquest cas en podria ser un perfecte exemple: no és el mateix ‘inspirar-se en’ que plagiar, o ‘trobar influències de’ que plagiar. I si parlem del tema de Brequette, sota el meu parer no podem afirmar de manera rotunda que es tracti d’un plagi descarat i per tant d’un delicte contra la propietat intel·lectual. Tot això que exposo, però, vull remarcar que és només la meva opinió personal com a músic, d’un tema (el de la propietat intel·lectual) del quan no en sóc en cap cas expert.

 

En segon lloc, és una llàstima perquè el tema de Brequette és, sota el meu punt de vista, el més interessant i atractiu a nivell musical. I el més internacional. I per tant, una cançó de la que estar orgullós i que al meu parer té moltes possibilitats d’èxit.
 
I per últim, perquè de cara a aquest Festival d’Eurovisió 2014, RTVE presenta uns temes musicals de qualitat, entre els quals destaca, tal i com he comentat en el segon punt, el de Brequette. Eurovisió ha aconseguit allunyar-se d’espectacles de baixíssima qualitat musical, com havien estat el numeret de Chikilicuatre o l’actuació de Las Ketchup.
 
I ara, deixeu-me expressar una opinió personal com a músic. Una opinió no només sobre les candidatures d’Espanya a Eurovisió, sinó sobre la cultura musical que s’està fomentant des dels mitjans de comunicació a Espanya: la visió del músic-artista com un cantant que es limita a interpretar temes d’uns altres. M’explico: si fem un repàs de programes com Operación Triunfo, La Voz, etcètera, rarament trobem la figura del cantant-compositor, i encara menys (per no dir que mai) del músic-compositor. El que ens oferten sempre són, en el fons, excepcionals cantants d’orquestra o de karaoke. Excepcionals veus, sí, però amb una creativitat personal, com a mínim, bastant desconeguda. O com a mínim amb un marge bastant limitat per mostrar les seves pròpies composicions.
 
Dit això, crec que si finalment es demostra que Run és un plagi, Brequette només tindrà (si és que en té) una petita part de culpa. Run no és un tema seu, ella es limita a interpretar un tema que és autoria de Tony Sánchez i Thomas G:sson. I Brequette el defensa d’allò més bé, amb una impressionant veu amb tons dR&B i soul.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »