Jofre Bardagí: “Mai no vaig imaginar que el ‘Jugarem a estimar-nos’ arribaria a Eurovisió”

El passat 18 de gener va fer 10 anys que vàrem escoltar per primer cop el Jugarem a estimar-nos, la primera cançó en català que es presentava al Festival d’Eurovisió. Era també el debut d’Andorra en el popular concurs, que en aquella edició es celebrava a Istambul (Turquia). Emès en directe simultàniament per RTVA, TV3 i Catalunya Cultura, el programa 12 Punts, presentat per Pati Molné i Xavier Grasset, s’estrenava aquell dia amb la participació de Marta Roure i el duo Bis a Bis. Era la primera eliminatòria. Marta Roure defensava el Jugarem a estimar-nos, de Jofre Bardagí, i les Bis a Bis, El destí, d’Helena Curto. El públic va ser unànime, tant a Andorra com a Catalunya: va votar massivament pel tema que finalment representaria Andorra al Festival. El jurat va pensar d’una altra manera; va atorgar 2 punts al Jugarem i 3 a El Destí, que tot i això quedava automàticament apartat de la lluita per ser designada la primera cançó andorrana a Eurovisió.
Mai vaig pensar que podia guanyar; vaig composar la cançó per divertir-me“. Són les paraules de Jofre Bardagí, el compositor del Jugarem a estimar-nos, que ha concedit una entrevista a l’Eurobloc per commemorar aquella efemèride. L’artista explica que va rebre la proposta de participar en el 12 Punts per part de Música Global, la casa discogràfica que recolzava el projecte d’Andorra a Eurovisió. És la companyia amb la quan continua treballant i amb la qual ja ha publicat 2 treballs en solitari. En aquell moment, Bardagí ja tenia mig enllestida la música del Jugarem a estimar-nos. Quan accepta la suggerència de la discogràfica, rescata la peça i l’adapta per poder participar en la preselecció andorrana i en Eurovisió. “Havia de ser una cançó divertida, alegre, festivalera. Amb una tornada que enganxés, que entrés ràpid“, explica. El resultat final el va convèncer; “jo hi creia, en la cançó, però mai no havia pensat que podria guanyar“.
Jofre Bardagí, autor del Jugarem a estimar-nos
De fet, Jofre Bardagí només va poder veure el primer programa del 12 Punts, aquell 18 de gener de 2004, on el Jugarem va ser la cançó més votada pels telespectadors andorrans (72%) i pels catalans a través de TV3 i Catalunya Cultura (84%). Ja no en va veure cap altre més. L’artista, que va formar el mític grup Glaucs al 1994 i amb el qual hi va estar els 10 anys de vida que va tenir la banda, va haver de marxar per feina a Buenos Aires. Va ser a l’Argentina que es va assabentar el 15 de març següent que el seu tema havia estat l’escollit per representar Andorra a Eurovisió. Joan Manuel Serrat era a la capital argentina en aquella mateixa data. El Noi del Poble Sec hi feia un concert. Serrat és el padrí de Bardagí; quan es va assabentar que el seu fillol havia triomfat a Andorra amb el Jugarem a estimar-nos, no es va estar de comentar-li: “Ja té collons que siguis tu el primer a dur un tema en català al Festival d’Eurovisió!”, explica Jofre Bardagí. Com saben tots els eurofans, Serrat hauria pogut ser el primer a dur el català al Concurs si la censura franquista no l’hagués apartat del projecte La, la, la que el Dúo Dinámico va acabar oferint a Massiel. “Vaig al·lucinar bastant, quan em van dir que havíem guanyat el 12 Punts; em va semblar surrealista, tot plegat“, explica Bardagí.
Quan va saber que havia guanyat, Bardagí era amb Serrat a l’Argentina
Però, en què es va inspirar l’autor a l’hora d’escriure el tema?. Alguna experiència personal, li pregunta l’Eurobloc?. “No!. El tema és completament fictici!. Volia fer un tema divertit, jugar amb els qui l’escoltessin!. I de fet, la paraula ‘jugar’ ja surt fins i tot en el títol!”, respon el músic. Bardagí no va poder viatjar a Turquia per acompanyar la primera delegació andorrana al Festival. De fet, va aterrar a Barcelona just quan l’equip de Marta Roure era a punt de volar cap a Istambul. Tornava d’una llarga estada a l’Argentina, així que va seguir Eurovisió des de casa. Va veure la semifinal; la primera semifinal en la història del Concurs, en què Andorra cantava en sisena posició, tot just després d’Israel i abans de Portugal. Cap d’ells no es va classificar per a la gran final, on Ruslana va aconseguir 17 punts més que Zeljko Joksimovic i es va proclamar vencedora. Quan Andorra va quedar fora de la gran final, Bardagí es va sentir “una mica decebut. Home!; haver estat a la final sempre hauria sigut una cosa més per explicar!“, explica divertit.
Primer disc en solitari de Bardagí
Jofre Bardagí no és seguidor d’Eurovisió. “De petit, a casa sí que l’havíem vist; aleshores Eurovisió es vivia una mica més, quan encara no hi havia tanta oferta televisiva”. Tornar a treure el cap al Festival?. Bardagí és taxatiu: “Sí!, està clar!. Jo faig cançons!“, contesta jugant amb el títol del seu primer treball en solitari, publicat per Música Global al 2006. Recorda que, després d’aquella primera experiència, en alguna ocasió sí que li havien arribat a comentar la possibilitat de tornar a composar algun tema per poder representar Andorra al Festival, però que aquelles converses mai no van quallar en res de definitiu. Actualment, Jofre Bardagí està finalitzant la gira Acústics, amb què ha fet tot de concerts intimistes arreu del país. El darrer el farà aquest proper diumenge a les 20.30h a l’espai cultural Can Xammar, de Mataró. El passat 17 de gener, per exemple, el vàrem tenir al Cafè Metropol de la Rambla Nova de Tarragona. Acabada la gira, Bardagí es reincorporarà al nou projecte discogràfic de Glaucs, Hem conegut la nit, que presentaran oficialment al festival Strenes de Girona el proper dia 11 d’abril.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »