Suècia, un país que vibra al ritme del Melodifestivalen

Eurovisió 2013 s’ha acomiadat de Suècia, sense cap mena de dubtes, un dels països que viu amb més intensitat el veterà concurs musical europeu. L’any passat, per exemple, en què Loreen aconseguia la victòria amb Euphoria, el show va tenir un share del 83,5%; és a dir, que 8 de cada 10 espectadors suecs que veien la televisió en aquells moments, estaven connectats a la retransmissió que la UER oferia per a tot el continent des de Baku. Són dades oficials de la SVT, l’ens públic de radiodifusió suec, que permeten assegurar que Suècia va ser un dels 4 països on el Festival de l’any passat va ser més seguit (disposen de les audiències de 16 països; a Noruega va tenir un share del 88,5% i a Malta, del 80%).  Però les dades de 2012 no van ser una excepció; no hi va haver més audiència pel fet que Loreen fos la favorita. Els anys anteriors, el share del Festival a Suècia havia estat molt similar, amb un màxim del 89,3% al 2000, quan varen organitzar el Concurs després de la victòria de Charlotte Nilsson.

Eurofans suecs amb Loreen, a Baku (foto: Ogae Sweden)


Però Eurovisió només és la cirereta del pastís, per als suecs. De fet és el dia en què finalitza un període de més de 4 mesos d’excitació col·lectiva i que comença amb la primera semifinal del Melodifestivalen, el popular concurs amb què el país tria la cançó i l’artista que el representarà al Festival. Mattias Johansson és el president d’Ogae Suècia, l’organització que aplega els eurofans del seu país. Assegura que “el Melodifestivalen fa anys que és popular. Al 2013, més de 4 milions de persones van veure la final, el que significa la meitat de la població de Suècia. Des dels 70, el Melodi ha produït temes que han entrat a les llistes d’èxits i han esdevingut clàssics que han sobreviscut dècades. Gairebé tots els suecs saben les lletres de les cançons que van quedar cinquena al 1975 i tercera al 1986. Són temes molt populars que encara sonen en festes particulars i a les discoteques. Això ha fet que els millors compositors del país prenguin part en el concurs per provar sort”. Daniel Aragay, eurofan català que ha viscut a Estocolm, ha estat testimoni en primera persona de la passió que senten els suecs pel seu Melodi. Cada semifinal, la repesca (l’Andra Chansen) i la gala final demostren que el Melodi “és un gran esdeveniment nacional, a Suècia”. El dia de les gales, és ja tradició anar a casa d’un amic, portar el beure i fins i tot fer apostes sobre qui passarà a la final, o en el cas de l’últim programa, endevinar el guanyador”, explica.Mentre s’emet la final, els carrers queden pràcticament deserts i els restaurants estan mig buits. Després, quan el programa acaba, es pot veure la gent comentant el Melodi pel metro, i quan ja se sap la guanyadora fins i tot la gent la va cantant pel carrer. Durant la darrera setmana, que és quan treuen el CD amb totes les cançons participants, es poden escoltar els temes a les botigues, els supermercats i els centres comercials. A més, també es poden veure rètols dels patrocinadors amb referències al Melodi, assegura. Cosa similar s’ha vist aquests dies a Malmö, especialment a les botigues de l’Emporia, el centre comercial que hi ha just al costat del Malmö Arena.

El Malmö Arena es va omplir a vessar amb la quarta semifinal del Melodi 2013 (foto: Staffan Andersson)


Edward af Sillén, director de les gales del Concurs suec d’aquest any, és taxatiu: “El Melodifestivalen és com una religió“, per als suecs. Segons Jan-Eric Westman, de la SVT, el share de les finals del Melodifestivalen s’ha mantigut sempre pel damunt del 70% des de 2002, amb les úniques excepcions de 2009 i 2011. La segona semifinal de 2013, emesa el 9 de febrer passat, va arribar al 76% de share; el més alt d’una ronda classificatòria des que aquesta fórmula es va introduir al Concurs al 2002. Tot això demostra l’afició dels suecs pel show, que només es pot comparar a les passions que desperten l’hoquei gel, el futbol i les competicions d’esquí, segons Mattias Johansson. El productor del Melodifestivalen, Christer Björkman, assegura que el Concurs és la principal producció pròpia de la SVT any rere any. Recorda, per exemple, que al 2012 “la final va ser el programa més vist de l’any, mentre que les 4 semifinals van ser el tercer, quart, cinquè i setè programes amb més audiència“. El Festival d’Eurovisió va ser el sisè. Per tant, 6 dels 7 programes de televisió més seguits pels suecs l’any passat tenien a veure amb Eurovisió!. 

Christer Björkman, productor del Melodifestivalen (foto: Johan Paulin)

 

L’equip de Björkman treballa cada any amb la idea de fer del Melodi un concurs de nivell i que continuï atraient tant de públic com fins ara. Per això, explica que el principal repte és “donar amb la barreja de cançons que satisfaci una àmplia audiència o, en tot cas, diferents audiències i grups d’edat“. Aquest és precisament un dels objectius de la directora del Concurs, Maria Ilstedt, “arribar a nous grups, com ara l’audiència més jove, els nens petits i els adolescents“, assegura. I se n’han sortit!. Christer Björkman explica que el Melodi “dóna a l’audiència alguns dels millors compositors, artistes i actuacions que un pot trobar a Suècia en l’actualitat“. I és que il·lusionar tot un país, per a Björkman, requereix “buscar noves expressions entre la producció musical contemporània. També és important mantenir l’equilibri entre artistes consagrats que no han participat mai al Melodi, estrelles emergents i cantants desconeguts que hagin mostrat un gran potencial“. El programa, a més, “ofereix emoció, noves sensacions i ajuda a consolidar la identitat comunitària. És un dels pocs programes que reuneixen la família sencera; des dels nens més petits fins a les àvies. Penso que és un gran valor que la nostra audiència es pugui unir per un cop amb la família i els amics i sentir-se partíceps tots junts al voltant d’una cosa divertida“, explica Björkman. És precisament això el que, com molts suecs, ha viscut des de petit Mattias Johansson; “el primer Melodi que recordo és el de 1990, quan tenia 6 anys. A casa meva, era el dia en què tota la família ens reuníem al davant del televisor amb patates fregides i caramels. Era molt emocionant saber quina cançó ens representaria a Eurovisió!. Quan era petit, el dia de la final no parava de cantar i ballar cançons del Melodi i d’Eurovisió, Era un dia d’alegria i d’expectació“. I és que, segons reconeix Kristian Wejshag, mànager del grup Timotej, “els suecs normalment som introvertits, però durant el Melodi i el Festival d’Eurovisió sortim de la nostra closca i florim. Com una papallona!”, afegeix, al·ludint al logo del Festival 2013.
El productor del show també atribueix part de l’èxit del Concurs als presentadors de les gales i a les “actuacions espectaculars als interval acts“. Amb aquests espectacles, doncs, no és d’estranyar que els professionals de la SVT hagin aconseguit un important bagatge en la producció d’aquesta mena de shows; 6 per any des de 2002. És per això que la xarxa Eurovisió confia majoritàriament en ells quan s’ha de preparar un Festival, sigui quina sigui la seva seu. El Melodifestivalen el fan 150 professionals de tota mena, des dels càmeres als tècnics de so i als que munten i desmunten escenaris. La feina és pràcticament anual. De fet, aquest mes de juny s’obre el període per enviar cançons amb l’objectiu de prendre part en l’edició de 2014. Hi ha temps fins a setembre. A partir d’aleshores comença la feina de valent. Segons Maria Ilstedt, cada any es reben uns 2500 temes que cal escoltar per fer-ne una primera tria de 750 que posteriorment haurà d’analitzar un jurat d’experts. Només en poden quedar 16, que tenen garantida la seva participació al Melodi. Les altres 16 cançons surten de la tria que en fa Christer Björkman després de contactar amb compositors, discogràfiques i artistes. A primers de novembre ha de tenir feta la seva llista. La gran final del Melodi la cobreixen uns 400 periodistes, dels quals uns 90 arriben de fora de Suècia, pendents dels assajos i les rodes de premsa que comencen el diumenge abans de la gala.

Robin Stjernberg va viure un bany de masses al centre comercial Emporia abans d’Eurovisió (foto: Eurobloc)

 

“Ens prenem el show molt seriosament“, assegura Edward af Sillén. Per a ell, el fet que al Melodi hi participin els millors i els artistes de més renom del país és una de les claus perquè “els eurofans europeus gaudeixin tant amb el Melodi. Senzillament, perquè aquí es produeix molta bona música“. Per aquesta mateixa raó, explica Sillén, els artistes suecs “veuen el potencial” del Concurs, on “no importa si guanyes o no. Només participant-hi fas créixer la teva popularitat“. És un sistema que es retroalimenta; com més fama té el show, més famosos hi volen prendre part. I com més gent coneguda i professional hi participa, més fama aconsegueix el Melodi, un Concurs que “copsa l’interès dels mitjans durant 6 setmanes. Si jo un fos artista que no hi prengués part, esperaria a treure el meu nou CD fins a que acabés el Melodi“, conclou Edward af Sillén. Una idea, la seva, amb la qual també hi està d’acord Thomas G:sson, autor de l’Euphoria de Loreen, del Quédate conmigo de Pastora Soler i del Waterfall de Sopho i Nodi. I és que, tal com apunta el compositor, al darrere del Melodi hi ha “la indústria musical, la Premsa i la televisió. Del show surten cada any diversos hits; i els periodistes ho escriuen tot sobre el Melodi durant gairebé tot l’any“. Maria Ilstedt pensa el mateix: “El Melodi és una gran oportunitat per als cantants novells d’actuar en primetime un dissabte, però també per als artistes reconeguts que mai no han participat al Concurs“.

L’Aftonbladet, diari de major tirada del país, treia en portada el 10 de març que
Robin Stjernberg representaria Suècia a Eurovisió

 

Kristian Wejshag és el mànager de Timotej, el quartet femení format l’any 2008 que ha participat dos cops al Melodi. Al primer, van quedar cinquenes de la gran final amb el tema Kom (al 2010), però dos anys més tard van quedar eliminades de la seva semi, on competien cantant Stormande hav. Wejshag reconeix que haver cantat al Melodi ara fa 3 anys “va significar molt per a nosaltres. Va ser com el punt de partida de Timotej. Gràcies a això, hem estat interpretant la nostra música tant a Suècia com a l’estranger; en shows de televisió i a la ràdio. És fantàstic poder dedicar-te al cent per cent al grup“. En aquella ocasió, qui es va classificar primer al Melodi va ser la cançó Kom. L’organització del Concurs proposà després a Timotej de cantar-la i “no en vàrem dubtar, perquè de fet ja volíem participar al Melodi“, assegura el mànager del grup. Andreas Lundstedt és el component masculí del grup Alcazar, format al 1998. Ja han pres part al Melodi 3 cops, on han quedat tercers un parell de vegades (al 2003 amb Not a sinner, not a saint, i al 2005 amb Alcastar) i cinquens, l’altre (al 2009, amb Stay the night). Lundstedt també hi ha participat en solitari 3 cops (al 1996 va quedar segon) però també ha cantat a Eurovisió, formant part del grup suís Six 4 One al 2006. Quan va decidir participar al Melodi per primer cop ho va fer “per donar-me a conèixer. Era una cosa prou divertida per ser-ne part i, a més, necessitava els diners!“, bromeja l’artista a la pregunta que li feia l’Eurobloc. Caroline af Uglass confessa no haver estat mai seguidora del Melodi, però hi ha pres part un parell de cops. Al 2009 va quedar segona, essent l’opció més votada pels espectadors per viatjar a Moscou. Enguany va quedar eliminada a l’Andra Chansen. Què la va impulsar a participar-hi?: “Anava a trobar-me amb una audiència totalment nova per a mi. Vaig sentir que estava cantant per a tots i cadascun dels suecs!. Ser-hi va ser molt divertit i m’ha suposat reptes diferents i poc habituals, a la meva carrera“, assegura. Darin Zanyar, que enguany va cantar en l’interval act de la segona semifinal d’Eurovisió, ha participat un sol cop al Melodi. Va ser al 2010, on va quedar quart amb el tema You’re out of my life. Aleshores, amb 23 anys, ja era un artista consagrat, després de donar-se a conèixer al 2004 gràcies al seu pas per l’edició sueca de l’Idol. Del Melodi, recorda que va ser una experiència “molt divertida” on va sentir “molta pressió, però va ser molt més gran del que m’esperava“. I és que l’artista, que no descarta tornar-s’hi a presentar, assegura que el Melodi “forma part de la cultura sueca. És una cosa amb la qual hem crescut“. Llarga vida, doncs, al Melodifestivalen!.

Darin va participar al Melodifestivalen de 2010 (foto: Eurobloc)



 

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Translate »